Resultats de la cerca

Formada al Club Esportiu Mediterrani, l’any 2009 fitxà pel Club Natació Sabadell, equip amb què guanyà la Lliga 2011-19, la Copa de la Reina 2010-15, 2017-18, la Supercopa d’Espanya 2009-18, la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019 i la Supercopa d’Europa 2013, 2014, 2016 La temporada 2019-20 fitxà pel Mataró, on aconseguí una Lliga 2020, una Supercopa d’Espanya 2021 i una Copa de la Reina 2022 Amb la selecció espanyola júnior es proclamà campiona del món 2011 i subcampiona del món 2013 i d’Europa 2010 Amb l’absoluta, es proclamà subcampiona olímpica a Londres 2012 i a…

Membre del Club Natació Sabadell, dominava els quatre estils i fou 11 cops campiona de Catalunya en 200 m lliure 1990, 200 m braça 1999, 200 m papallona 1999, 50 m esquena 1999, 50 m braça 2003, 200 m estils 1999, 2003, 400 m estils 1999, i un cop en cadascun dels relleus 4 × 100 m estils, 4 × 100 m lliure i 4 × 200 m lliure 2003 En l’àmbit estatal fou campiona d’estiu de 200 m estils 1998 i 400 m estils 1999 i d’hivern de 400 m estils 1991, prova de la qual també fou dos cops recordista estatal el mateix any Del 1988 al 2002 tingué una participació molt destacada en les curses…

Membre del Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1986-95 fou 213 vegades internacional amb la selecció estatal, tot participant en tres Campionats del Món 1986, 1991, 1994 i d’Europa 1991, 1993, 1995, dues Copes del Món 1987, 1989 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla de plata També fou subcampió mundial 1991, 1994 i continental 1991 El 1997 passà al Club Natació Sabadell, i aconseguí la Copa del Rei com a jugador 1998 i com a tècnic 2005 Dirigí l’equip 1999-2008 i guanyà dues Supercopes d’Espanya 2003, 2006 El…

Membre del Club Natació Sabadell, el 1967 es proclamà campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça, 200 m estils i 4×100 m estils, prova en què repetí títol 1968 Fou tres vegades campiona d’Espanya en relleus 4×100 m estils dos cops a l’estiu 1967, 1968 i un cop a l’hivern 1968 Fou vint-i-cinc vegades internacional, entre les quals participà en els Jocs Mediterranis 1967 El 1989 esdevingué entrenadora amb el grau de superior, i treballa en el Club Natació Granollers Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1968 i la de bronze de serveis distingits de la federació…

Formada al Club Esportiu Mediterrani, el 2010 es proclamà campiona de la Lliga espanyola de divisió d’honor Participà en una Eurocopa 2008 i en tres Copes LEN 2007, 2009, 2010 El 2011 fitxà pel Club Natació Sabadell, equip amb el qual ha guanyat la Lliga 2011-19, 2021, la Copa de la Reina 2011-15, 2017-21, la Supercopa d’Espanya 2011-18, 2020, la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019, 2023, 2024 i la Supercopa d’Europa 2013, 2014, 2016, 2024, i ha estat subcampiona de la Copa d’Europa 2015, 2018, la Supercopa d'Europa 2012, 2019, la Supercopa d’Espanya 2019 i la Copa de la…

Començà a nedar al CN Metropole de Las Palmas abans de fitxar pel CN Sabadell, el 1998, club en què aconseguí els seus millors èxits També competí per l’American University nord-americana durant la seva carrera universitària Considerat un dels millors fondistes i estilistes de la natació estatal, firmà vint rècords d’Espanya trenta-sis títols de campió estatal 200, 400, 1500 m lliure 200, 400 m estils una medalla d’or i tres de plata als Campionats Europeus de piscina curta una d’or i una de plata als de piscina llarga, i una de bronze als Mundials de piscina curta Competí en els…

Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona…

També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell

Formada al Club Natació Esplugues, formà part del Club Esportiu Mediterrani 1995-98 i del Club Natació Sabadell 1999-2005 Posteriorment jugà als equips grecs de l’Ethnikos Pireaus 2006, l’Olimpiakós 2007-08 i el Vouliagmeni 2009-11 Guanyà set campionats d’Espanya, Cinc Copes de la Reina i tres Campionats de Grècia Participà dotze vegades en competicions europees de clubs, en què assolí dos títols continentals 2009, 2010 i una Supercopa 2009 amb el Vouliagmeni Amb la selecció estatal fou 174 vegades internacional Participà en quatre Campionats d’Europa 2001, 2003, 2006, 2008, en…

Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…