Resultats de la cerca

Especialitzat en novella negra, utilitzà pseudònims com Nick Quarry , Ian Mac Alister , Mike Barone i Al Conroy Els anys seixanta escriví la sèrie del detectiu Tony Rome pseudònim amb el qual publicà les novelles, que Gordon Douglas portà tres cops al cinema amb Frank Sinatra de protagonista De la resta de la seva llarga producció destaquen The Road’s End 1952, The Mob Says Murder 1959, The Don is Dead 1972, adaptada al cinema per RFleischer i The Medusa Complex 1983 Residí a França des del 1972

Pertany a la segona generació experimental Collaborà a Gard Sivik i Nieuw Vlaams Tijdschrift La seva poesia, dura i hermètica, revela tanmateix una personalitat molt sensible, difícil als contactes socials A la fi dels anys seixanta la seva obra versà sobre els problemes històrics actuals Dues publicacions contenen gairebé tota la seva obra poètica completa Instrumentarium voor een winter ‘Instrumentari per a un hivern’, 1963, que reuneix la poesia de 1955-60, i Mijn tegenstem ‘La meva contraveu’, 1973, que aplega la poesia de 1966-73

Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc

Collectiu que es desenvolupà al Japó durant la dècada dels anys seixanta Format per Joro Takamatsu, Genpei Akasegawa i Natsuyuki Nakanishi, el nom prové de la traducció anglesa del primer caràcter xinès del nom de cada membre Organitzen diversos esdeveniments en què participen un gran nombre d’artistes i de crítics, entre ells Nam June Paik i Yoko Ono Entre el 1962 i el 1964 realitzaren diverses sèries de happenings Els interessa el no-sentit i l’absurd com a formes de crítica de la societat moderna

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes

Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics

En la seva joventut fou nedador d’alta competició i participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956 Advocat de professió, començà a actuar els anys seixanta, i el 1967 va adoptar el nom artístic de Bud Spencer A la dècada següent es féu famós protagonitzant spaghetti-westerns Lo chiamavano Trinità,  1970 Fou també empresari en els rams del tèxtil i el transport aeri i el 2005 fou candidat sense ser elegit al Parlament italià per Forza Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi   

Fundat el 1948 com a secció del Centre Social Metropolità, estigué vinculat a la companyia de Transports Metropolitans de Barcelona El seu primer entrenador fou Josep Vila, que feu pujar l’equip a primera categoria catalana després de guanyar el campionat de segona categoria A 1952 i el de primera categoria B 1953 Els anys seixanta i setanta jugà a tercera divisió estatal i posteriorment tornà a competir en campionats catalans La temporada 1986-87, jugant a segona catalana, es fusionà amb el Club Esportiu Mediterrani

Fundat al principi dels anys cinquanta, aconseguí diversos podis en el Campionat de Catalunya L’any 1957 fou l’etapa de més èxits per a l’equip masculí, que guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips Era format pels germans Jordi i Josep Maria Palés i per Martí Olivar, que també aconseguiren títols d’Espanya individuals Els principals èxits de l’equip femení foren la consecució de tres subcampionats d’Espanya consecutius 1957, 1958, 1959 Desaparegué al principi dels anys seixanta

Fou fundat el 1929 No hi ha dades sobre la seva participació en competicions de la federació fins a la temporada 1949-50, que jugà el campionat d’adherits Posteriorment es mantingué en categoria comarcal fins a l’inici dels anys seixanta Després d’un període d’inactivitat, el club tornà a renéixer el 1973 i, entre el 1993 i el 2011, competí a primera territorial Del seu planter han sorgit els jugadors Marc Bertrán i Carles Puyol Juga al terreny del pavelló municipal d’esports