Resultats de la cerca
Es mostren 1091 resultats
Partido de Concentración Española
Partit polític
Partit constituït a l’octubre de 1932 a Barcelona amb l’objectiu de defensar els interessos dels no nascuts a Catalunya.
Els dirigents eren Antonio Bermejo president i Constantino Recober vicepresident Manuel Ráez Almagro presidí les joventuts, formades al desembre de 1933 En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 es coalitzà amb el Partido Republicano “Unión de Regionales en Cataluña” en la candidatura Concentración Española Portaveu Concentración Española Al setembre de 1935 encara era actiu
Lucha Obrera
Partit polític
Grup marxista revolucionari, autogestionari i internacionalista fundat el 1972.
Participà en el Reagrupament dels Marxistes Revolucionaris amb Acción Comunista, Organización Comunista, Partit Obrer d’Unificació Marxista i Unión Comunista de Liberación El 1976 formà part de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria D’aquesta iniciativa, en sorgí, al maig de 1977, el Movimiento de Liberación Comunista Edità Lucha Obrera i Voz Obrera
Complejo Ferrovial Zárate Brazo Largo
Xarxa ferroviària
Xarxa viària
Infraestructura ferroviària i de carretera que comunica les províncies de Buenos Aires i Entre Ríos (Argentina).
El conformen dos viaductes sobre els rius Paraná de las Palmas i Paraná Guazú, els accessos i un tram de carretera que connecta als ponts sobre l’illa Talavera Obert al trànsit el 1977, el nom oficial és des del 1995 Complejo Unión Nacional Uneix les localitats de Zárate Buenos Aires i Brazo Largo Entre Ríos
Lluís Martí i Xamena
Història
Dirigent republicà.
Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí
Celestí Mas i Abat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871
Marcelo Torcuato de Alvear
Història
Estadista argentí, net de Carlos María de Alvear.
Membre de la Unión Cívica Radical 1890, participà en les revolucions del 1890, el 1893 i el 1905 Ocupà diversos càrrecs en el govern Substituí el també radical Yrigoyen en la presidència 1922-28 i seguí una política més moderada Des del 1931, després de l’enderrocament del president Yrigoyen, exercí de fet el lideratge del partit radical
Círculos de Formación de Cuadros
Partit polític
Organitzacions creades inicialment al Vallès el 1969 per militants obrers del Front Obrer de Catalunya, en el marc del moviment de Comissions Obreres com a cercles de formació.
L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana
Ramón Sergio Carranza Semprini
Futbol
Futbolista.
Davanter format al Central Córdoba de Rosario, on es retirà, jugà al Newell’s Old Boys 1948-52 i a la Unión Española xilè 1952-58 A la Lliga espanyola, jugà amb el Granada CF 1958-61, el Reial Club Deportiu Espanyol 1961-64, amb el qual disputà 29 partits a primera divisió i anotà 8 gols, i el CE Europa 1964-65
Rafael Folch i Andreu
Farmàcia
Farmacèutic.
El 1911 s’establí a Madrid, on el 1915 obtingué la càtedra d’història dela farmàcia a la universitat el 1924 en publicà uns Elementos Fou president dela Unión Farmacéutica Nacional i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d’Història dela Farmàcia, dela Haia És autor de diverses obres sobre història dela farmàcia
Jomo Kenyatta
Història
Política
Nom adoptat per Johnstone Kamau Ngengi, polític kenyà.
Dirigent dels kikuius, estudià a Londres 1931-46 Elegit president de la Kenya African National Union 1946, esdevingué el màxim dirigent independentista de Kenya, fet que li costà vuit anys de presó Amb la independència del país, arribà a la presidència 1964 i hi instaurà un govern autoritari i conservador El 1974 assolí el reconeixement vitalici del seu càrrec presidencial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina