Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
crucianel·la
Botànica
Gènere de plantes perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, de fulles linears o lanceolades i flors groguenques infundibuliformes.
La Crucianella maritima viu darrere les dunes litorals, i la Crucianella angustifolia , en erms terofítics
crisotricals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura filamentosa.
La més freqüent, la Phaeothamnion confericolum , poc ramificada, viu epífita sobre algues d’aigua dolça
Les boletals
Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies Paxillaceae i les gomfidiàcies Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies Boletaceae i les estrobilomicetàcies Strobylomycetaceae Les…
Col·lectiu Roig-Verd-Violeta
Partit polític
Grup polític sorgit com a tendència d’Iniciativa per Catalunya [IC] el 1996, que aglutinà aquells que pretenien adoptar el model d’Izquierda Unida [IU].
Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra amb l’Ulivo italià com a referent, percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal S’integraren al CRVV els partidaris del PSUC Viu i es constituí com a…
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de fulla caduca i…
Josep Puig i Pujades
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista i l’ Empordà Federal Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en…
,
campaneta gran

Campaneta gran
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tija de 20 a 50 cm d’alçada, híspida, fistulosa, fulles lanceolatolinears de 5 a 10 cm de llargada, flors de color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i fruits capsulars dehiscents triloculars.
Viu als rocams calcaris de muntanya Abunda als Pirineus, i també a les terres costaneres catalanes
cassoleta vermella
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa pedunculada, de 2 a 6 cm de diàmetre, notable pel color vermell escarlata de la superfície interna.
Per fora és blanquinós Viu sobre branques mortes, en llocs molt humits, especialment a la primavera
al·liària
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, d’olor al·liàcia, de fulles cordiformes i dentades, i flors blanques.
Viu en llocs frescs i ombrívols En medicina popular s’usa com a diürètic i antireumàtic
assa
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears, amb diverses flors blanques, pèndules, en forma de campana, a la summitat de la tija.
Viu als bosquets d’alocs i de tamarius i als prats humits de les Illes Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina