Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
vall de Carlat
Nom que pren la vall del Ter prop de la seva capçalera, aigua avall de l’estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l’Orri, fins al poble de Setcases.
Els seus vessants rosts són coberts de boscs baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l’esquerra
vall de Bardamina
Coma de la vall de Benasc (Ribagorça) que davalla del pic de Bardamina (3.079 m), al NE del pic de Posets; al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.
vall de Cadí
Vall del massís del Canigó, dins el terme de Castell de Vernet (Conflent), al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2359 m d’altitud, hi ha els estanyols de Cadí
.
És drenada pel riu de Cadí , el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet
vall de Sorteny
Coma
Coma d’Andorra, a la parròquia d’Ordino, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino.
Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix pic del Salt, 2 767 m alt pic de la Serrera, 2 914 m i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó És drenada pel riu de Sorteny que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l' estanyó de Sorteny
vall de Segó
Sector del Camp de Morvedre, situat al NE de la comarca, al límit amb la Plana, a redós d’unes petites elevacions (346 m, a la creu de Quart) derivades de la serra d’Espadà.
Té 21,71 km 2 i 7 426 h 1970 Els municipis que la componen són Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell inclou també els antics termes de Rubau, Almerig, Alarap, Benicalaf, l’Alqueria Blanca, Quemalo, la Garrofera, Santa Coloma i els Frares els tres darrers formaren fins el 1845 el municipi dels Llogarets Gairebé tota la seva ocupació és la terra, i més concretament el conreu dels cítrics, que són regats amb l’aigua de la font de Quart Les aigües del seu terrer van directament a la mar pel barranc…
vall de Pollina
Capçalera del riu de Foix, al municipi de la Llacuna (Anoia), al límit amb el terme de Pontons (Alt Penedès).
la Vall Nova
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa d’Egipte.
La capital és Al-Ḥariǧa 10 700 h 1966
les Vall-llongues
Rodal
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al N de la ciutat, al sector muntanyós del terme.
la Vall-llonga
Caseria
Caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), a l’W del terme, al límit amb el d’Elx (Baix Vinalopó).
Vall-de-ros
Caseria
Caseria del municipi de Xàbia (Marina Alta), al vessant meridional del Montgó.