Resultats de la cerca

Fill de Josep Robrenyo i Tort La dècada de 1830-40 arribà a l’Havana, on féu d’actor i escriví diverses obres El 1841 debutà al Teatro Tacón, on estrenà La carcajada Amb els seus germans Francesc i Daniel constituí el 1842 una companyia dramàtica espanyola que introduí la sarsuela a Cuba amb l’estrena d' El duende 1853 Facilità l’arribada a Cuba d’actors i actrius reconeguts com Matilde Díez i Manuel Catalina Fundà a l’Havana el Teatro Variedades 1860 i l’Ariosa 1868 i recorregué tota l’illa i diversos països llatinoamericans amb la companyia Entre les seves obres escrites destaquen La…

Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor de Guayama Un any més tard…

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república

Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba

Fou designat pel rei Ferran VII organista de la catedral de Girona i de l’església de Santa Anna de Barcelona El 1838 s’establí a Montevideo, on exercí com a professor de piano Acompanyà, amb aquest instrument, als cantants i violinistes a la Casa de Comedias Posteriorment, els últims anys del govern de Rosas, passà a Buenos Aires Com a promotor musical, el 1855 creà un institut musical al centre d’aquesta ciutat Fou membre honorari de la societat La Lira i collaborà a “La Gaceta Musical” Dins de la seva obra, cal esmentar Estudios relativos a la historia de la música 1882

Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure alhora les seves…

Es traslladà a Cuba l’any 1906, amb la seva mare Eulàlia Gramunt Fosalba i la seva esposa Rosa Blanch Duch, i s’establí a l’Havana S'integrà al món empresarial, dins la coneguda casa comercial Sucesores de Pablo M Costas de l’Havana, fundada el 1880 fou un dels socis d’aquesta empresa, dedicada, entre d’altres activitats, a la venda de paper de fumar en el conegut magatzem El Pino En l’etapa de la seva direcció tingué una gran expansió comercial, fins al punt que durant la dècada 1920-30 fou la primera empresa del ram en aquella ciutat, i el seu paper de fumar era conegut a tota l’illa Fou…

El 1899 emigrà a Cuba, on treballà com a inspector especial d’instrucció pública i secretari de l’associació de Comerç de l’Havana Amic del catalanista i patriota cubà Josep Conangla i Fontanilles, fundà la publicació “El Debate” a Pinar del Río i , a l’Havana, “El Comiquito” Fou collaborador de la revista “Bimestre Cubana” i també redactor del “Diario de la Marina” Dins de la seva extensa obra publicada, cal destacar, entre d’altres, a Cuba Eduquemos , La jura de la bandera , Tres conferencias pedagógicas , Los catalanes en América Cuba 1920, publicada a Barcelona el 1921 i amb una carta…

El 1906 emigrà a Xile Coneixedor del món musical, hi fundà l’Orfeó Català, del qual fou tenor solista durant deu anys Formà part i fou membre del quadre escènic del Centre Català de Santiago de Xile, on, el 1913 i el 1914, intervingué en diverses obres importants El 1916 es traslladà a l’Argentina, però retornà a Xile dos anys més tard El 1919 s’establí definitivament al Perú on al cap d’uns anys, es dedicà plenament a la venda de terrenys i a l’edificació, negocis amb els quals arribar a fer una gran fortuna

Destinat a Cuba, arribà l’any 1859, amb el grau de capità Fou acusat d’haver-se apropiat diners del tresor públic i sotmès a consell de guerra Aconseguí la llibertat, però a canvi de comandar les accions contra la guerrilla a la zona d’El Cobre Expeditiu i sanguinari, ordenà les matances de San Juan de Wilson, el febrer de 1870 Arran de la seva conducta, fou acusat i condemnat a presó, però els jutges li atorgaren l’absolució El 1873, amb els grau de tinent coronel i comandant d’infanteria, tornà a ser acusat d’apropiació indeguda de cabals públics El mateix any el Consell Suprem de Guerra el…