Resultats de la cerca

Membre del Sícoris Club de Lleida, destacà durant els anys setanta en piragüisme d’aigües braves Guanyà el Campionat d’Espanya de piragüisme en K-1 i el Campionat d’Espanya de rius esportius en K-2 fent parella amb Alfons Montañés 1979 Participà en diversos campionats mundials i es proclamà campió d’Europa de piragüisme 1974 També aconseguí nombrosos èxits en categoria de veterans

Fou campiona de Catalunya individual 2008, 2010 i subcampiona 2009 El 2011 guanyà el Campionat de Catalunya i el d’Espanya de trios amb les seves companyes del CE Bun-Kay, Alexandra Torres i Anna Parera L’any 2008 fou tercera individual en el Campionat d’Espanya Formà part de la selecció espanyola que fou setena en grups en el Campionat d’Europa del 2009

Amb el Club Esportiu Mediterrani fou tres cops campiona de Catalunya absoluta de 100 m esquena 2000, 2001, 2004 i quatre cops de 200 m esquena 2001-04 En l’àmbit estatal fou dos cops medalla de bronze d’aquesta mateixa prova 1999, 2000 Fou seleccionada i participà en els Campionats d’Europa amb l’equip internacional absolut 2001 El 2004 passà al CN l’Hospitalet

Organitzada per Bombers de Barcelona i la firma de material esportiu Nike, recorre un circuit de 10 km homologat per la federació internacional i que és considerat com un del circuits més ràpids d’Europa Els atletes africans guanyaren les dotze primeres edicions de la cursa, entre el 1999 i el 2010 L’edició del 2011 representà el rècord de participació amb 20441 participants

S’inicià a l’Atlètic de Terrassa En l’àmbit de clubs guanyà nou Campionats de Catalunya 1982, 1985, 1986-91, 1993, nou Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992, 1994, deu Lligues 1983-91, 1994 i una Copa d’Europa 1985 Fou membre de la selecció espanyola en tres Jocs Olímpics Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on aconseguí la cinquena posició

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i la temporada 1953-54 jugà quatre partits de Lliga amb el primer equip Després passà a l’Espanya Industrial, amb el qual jugà a primera divisió en l’edició 1956-57 Posteriorment milità en el Racing de Santander, també a primera, i l’Europa Era mig volant i fou internacional juvenil Es retirà el 1969

Començà als equips de base del CP Vic i la temporada 2003-04 passà al del CP Voltregà El 2006 dirigí l’equip sènior femení a la Copa de la Reina, que conquerí La temporada següent, amb el Voltregà femení, guanyà el Campionat d’Espanya, la Copa de la Reina i la Lliga Catalana, i la 2007-08 repetí els tres títols més la Copa d’Europa

S’inicià en la Unió Ciclista Lluçanès i el 1999 ingressà al Club Ciclista Sant Boi, on complementà la carretera amb la pista En aquesta darrera especialitat fou subcampió d’Espanya de persecució per equips 2003 i de cursa a l’americana 2004 A més, fou campió d’Espanya de persecució per equips 2004 i tercer al Campionat d’Europa de persecució per equips 2004

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver, de Barcelona, en la categoria de 60 kg Es proclamà campió d’Espanya de lluita lliure en categoria sènior 2008 Assolí també el Campionat de Catalunya en les categories júnior, cadet i escolar També participà en els Campionats d’Europa en categoria júnior i cadet Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

S’inicià en l’arbitratge l’any 1956 Debutà a la primera divisió en un partit Vendrell-Espanyol i el 1967 assolí la categoria internacional En total, dirigí 60 partits internacionals i participà en quatre Campionats d’Europa i dues Copes de les Nacions de Montreux Es retirà i rebé un homenatge durant l’Europeu que se celebrà al Palau Blaugrana de Barcelona 1979