Resultats de la cerca

Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una Lliga Catalana…

Format al Club Natació Manresa, passà successivament al CN Catalunya 1991, CN Terrassa 1993, CE Mediterrani 1996 i de nou al CN Terrassa 1997 Fou campió de Lliga en dues ocasions 1992, 1993 i guanyà també una Recopa d’Europa 1992 i una Supercopa d’Europa 1992 Durant el període 1991-95 fou vint-i-dues vegades internacional i participà en uns Jocs Mediterranis 1991

Començà a jugar de defensa al Club Alfa de Barcelona, el qual es convertí, després de la fusió amb el Turó el 1942, en el RCD Espanyol Després de guanyar vuit Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya entre el 1943 i el 1951, passà a fer d’entrenador del RCD Espanyol, fins que el 1954 fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres d’Hoquei sobre Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual també fou vocal de la junta directiva

Membre de l'equip del FC Barcelona, és especialista en la prova de 800 m Fou campiona de Catalunya quatre vegades a l’aire lliure 2004-07 i una vegada en pista coberta 2006 Tres cops internacional amb la selecció espanyola, participà en els Campionats d’Europa en pista coberta 2007 L'any 2016 aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya

Saltador de perxa, fou campió d’Espanya 1991 i campió de Catalunya a l’aire lliure 1988, 1994 i en pista coberta 1995 Guanyà la medalla de bronze en uns Campionats Iberoamericans 1995 Es retirà l’any 1996

S’inicià al collegi Pare Manyanet i després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Com a periodista, s’especialitzà en hoquei sobre patins i fou un dels fundadors de la revista Patín Sport 1978, en la qual collaborà fins el final dels anys vuitanta

Competí juntament amb Guillem Timoner en curses a l’americana Fou tècnic del velòdrom de Barcelona 1985-2000 i seleccionador català 1986-98 de la modalitat de pista

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 després d’haver jugat en el Futbol Club Palafrugell Lateral, romangué a l’equip blaugrana fins a mitjan temporada 1932-33 i disputà 161 partits, amb 3 gols marcats Guanyà una Lliga 1929, una Copa 1928 i cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930-32 Al gener del 1933 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins a la temporada 1934-35 Formà part de la selecció catalana en tres partits

Creador de la secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona el 1986, en fou el responsable durant nou anys També tingué responsabilitats dins l’organigrama de la selecció catalana de futbol sala Fou directiu del FC Barcelona durant el mandat de Joan Gaspart 2000-03