Resultats de la cerca

S’especialitzà en la modalitat eqüestre de raid hípic Aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa de raid per equips juntament amb Maria Álvarez, Oriol Casals i Francesc Xavier Casellas 2011 Guanyà la medalla d’or a la Copa Interautonomías 2012 Assolí la medalla de bronze al Campionat de Catalunya en la categoria sènior per equips, juntament amb Marc Codina i les germanes Silvia i Ana María Yebra 2006 S’afilià a la Federació d’Hípica de Navarra i fou subcampiona de Navarra 2010

Fundà i presidí l’Agility Club Caldes de Montbui i el Grup Caní Cararac Treballà per aconseguir el reconeixement de l’agilitat canina com a esport des de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility, de la qual redactà els estatuts i el reglament de competició Fou el primer president de la Federació Catalana d’Agility, i formà part de la directiva de l’espanyola Té la categoria internacional com a jutge de competició, i ha impartit cursos de formació de jutges i àrbitres

Començà fent collaboracions en diversos diaris, revistes i en el programa Radio Hockey de Ràdio Joventut i Ràdio Sabadell 1980-83, informant principalment d’hoquei sobre patins Fou redactora d’esports de Catalunya Ràdio 1983-89, tasca que compaginà amb la secció d’hoquei sobre patins a El Periódico de Catalunya Després entrà al departament d’esports de Televisió Espanyola 1989-92, on posteriorment tornà com a directora del programa Fantàstic 1993-94 Fou cap de premsa de la Federació Espanyola de Patinatge 1994-2008

Membre del Pitch&Putt Can Rafel de Cervelló, fou campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008 També guanyà el Campionat de Catalunya absolut 2008 i el Campionat de Catalunya per parelles amb Paco Salido 2006 Rebé la medalla del Reial Orde al Mèrit Esportiu al millor jugador del rànquing absolut de la Federació Catalana de Pitch and Putt 2008 Posteriorment jugà al P&P Badalona, amb el qual es proclamà campió de Catalunya per equips 2010 També formà part de la selecció catalana

Obrer tèxtil, milità al BOC i després al POUM, que representà al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Escriví El POUM i la collectivització d’indústries i serveis 1936 i Socialización de fincas urbanas y municipalización de los servicios 1937, obres en les quals resumí la postura del POUM davant aquests temes Fou secretari de la Federació d’Empleats i Tècnics i formà part del Consell Econòmic i Tècnic del POUM Collaborà en Avenir , Lluita i L’Hora Exiliat a França, residí al Rosselló

Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901

Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista Fou designat membre del Consell Federal al congrés de Saragossa, 1872 i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873 Participà en els fets d’Alcoi 1873 i, perseguit, es refugià a Suïssa Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després

Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma en 1914-15 Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1922-23 Expulsat del partit socialista pel maig del 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a El Día Tornà al PSOE durant la Segona República fou afusellat durant la guerra civil

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu