Resultats de la cerca

Aficionat al motociclisme de muntanya, el 1966 organitzà el I Trofeu Ramon Monsonís, en memòria del seu fill desaparegut en accident de moto Aquesta competició de motocròs tingué lloc al circuit El Cluet, els primers anys en la categoria de 250 cc i, a partir del 1973, en la de 125 cc, i fou puntuable per al Campionat de Catalunya 1967, el Campionat d’Espanya 1969-72, el Campionat d’Europa 1973-74 i el Campionat del Món 1975-86 L’any 1969 participà en la creació del Moto Club Segre, que presidí 1969-91

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC, entrà a la junta directiva l’any 1905 Presidí la Secció d’Esports de Muntanya a la segona dècada del segle XX, i durant el seu mandat impulsà les activitats que donaren origen als esports d’hivern a Catalunya i que culminaren amb la Gran Setmana de Ribes al febrer del 1912 amb les primeres proves internacionals Formà part dels primers esquiadors del CEC amb Josep Amat, Lluís Balcells, Jeroni Castelló, Santiago Creus, el comte de Llar, Enric Pízzala, Albert Santamaría i els germans Manuel i Ramon Tey

Gràcies a l’impuls de l’enginyer Raúl Pateras Pescara, marquès de Pescara, i del seu germà Jaume, la fàbrica creà el primer prototip el 1929 Un cop provat a l’autòdrom de Terramar, el mateix any fou inscrit a la Pujada a la Rabassada Raúl Pateras guanyà la categoria sport d’aquella prova S’inicià una etapa destacada per a aquests models en la modalitat de muntanya, que culminà amb la victòria al Campionat d’Europa, amb Juan Zanelli com a pilot El 1933 la fàbrica tancà

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Fundada el 1999 arran de l’escissió de la Federació Catalana de Pentatló Modern i Triatló, el seu antecedent fou el Comitè Català de Triatló, constituït el 1988 al Club Natació Barcelona El 1991 organitzà el primer circuit de duatló El primer president fou Jesús Luis Andreu Escartín La seva finalitat és ordenar, impulsar i dirigir tota l’activitat del triatló en les diverses modalitats i disciplines esportives triatló, duatló, aquatló, duatlons i triatlons de muntanya, etc L’any 2011 controlava 137 clubs, 4105 triatletes federats i un calendari de més de 70 competicions

Estudià a Madrid i a Barcelona i es titulà el 1878 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona Autor del pla topogràfic de Gràcia, on feu la casa de la vila, és autor també de l’església de Sant Fèlix de Sabadell 1884, el mercat de la Llibertat de Gràcia 1888, el Panteó Mulleras de Sant Gervasi 1889, el santuari de Sant Josep de la Muntanya 1894 i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet 1915 Tingué com a collaborador Francesc Berenguer i Mestres

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà

El 1909 ingressà a l’Armée Coloniale Acabada la guerra de 1914-18, fundà La Renaissance Catalane i L’Éveil Catalan 1921 i, a París, Le Roussillonnais de Paris  1931 El 1940 s’establí a Perpinyà, on fundà la revista Madeloc  1949 És autor de poesies en francès, d’una Anthologie des poètes catalans de langue française i, en català, de Muntanya, mar i cel, poesies, i una sèrie d’obres teatrals de caràcter popular sobre el personatge Perot En Perot i l’ós del Canigó , En Perot pescaire , etc

Ballarina, professora i crítica de dansa, i membre del collectiu Germanes Quintana Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , Avui , El País , Diari de Tarragona Ha publicat Desfici 1988, premi Andròmina, Dibuix de dona amb ocells blancs 1995, premi Josep Pla, L’aire groc 1996, El marit invisible 1999, El festí de Nàpols 2002, Una mare com tu —L’enveja— 2002, Tancat per vacances 2003, volum collectiu, La muntanya dels secrets 2005 i el llibre de biografies i assaig Nou dones i una guerra les dones del 36 2005