Resultats de la cerca
Es mostren 10674 resultats
Eduard Castells i Roca
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls
René Cassin

René Cassin
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Jurista i diplomàtic francès.
Professor a la Sorbona 1929-60, serví a la Societat de Nacions 1924-38 i durant la Segona Guerra Mundial fou membre del govern francès a l’exili Vicepresident del consell d’estat 1944-60 i representant de França a l’ONU 1946-48 i 1950-51, fou l’autor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Delegat a la UNESCO, esdevingué president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU 1955-57 i de l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1962-76 El 1968 rebé el premi Nobel de la pau Escriví diversos tractats de dret i, en collaboració amb R Aron, Trente ans d’histoire, 1918-1948…
Cassandre
Arts decoratives
Pintura
Comunicació
Nom amb el que és conegut Adolphe Jean-Marie Mouron, pintor i decorador francès, un dels creadors del cartell publicitari modern.
Entre els seus cartells sobresurten Le Bûcheron 1923 i Dubonnet 1932 Decorà obres teatrals Amphitryon 38 , de Giraudoux, el 1934, òperes Don Giovanni, de Mozart, i ballets
Santiago Casares Quiroga
Santiago Casares Quiroga
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Polític i advocat gallec.
Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la subsegüent…
Élie Cartan
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Treballà en el camp de la teoria de grups Juntament amb HPoincaré, desenvolupà el càlcul de formes diferencials exteriors sobre varietats diferenciables, i avançà el concepte de fibrat
Joan Baptista Carrier
Història
Revolucionari francès.
Membre de la Convenció 1792, fou enviat a reprimir la revolta contrarevolucionària de Vendée, on dugué a terme una terrible repressió organitzà les noyades de Nantes, execucions en massa per immersió al Loira enfonsant embarcacions amb cent persones dins Hom calcula que executà setze mil persones A la caiguda de Robespierre fou executat
Armand Carrel
Fototeca.cat
©
Periodisme
Periodista francès.
El 1823, com a oficial de l’exèrcit francès, entrà a la península Ibèrica en l’expedició contra els liberals, però s’allistà a la legió estrangera que lluità a les files dels constitucionalistes És autor d’una Mémoire sur la dernière guerre de Catalogne 1828 publicada a la “Revue Française”
Alexis Carrel
Biologia
Fisiòleg i cirurgià francès.
Treballà al Rockefeller Institute de Nova York, i és autor de treballs bàsics sobre fisiopatologia i cirurgia experimental, entre els quals cal esmentar els dedicats a les sutures i als empelts de les artèries, al cultiu de teixits in vitro , juntament amb Montrose Thomas Burrows, al trasplantament d’òrgans 1908 i a la desinfecció de les ferides de guerra mètode de Carrel-Dakin Li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1912 És autor, entre altres obres, de L’homme, cet inconnu 1935, de gran difusió, i de Le voyage à Lourdes 1950, on descriu la seva conversió al catolicisme
Lazare Hippolyte Carnot
Història
Polític francès, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional
Marguerite Duras
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Les seves novelles La vie tranquille 1944, Un barrage contre le Pacifique 1950, Le marin de Gibraltar 1952 i sobretot Moderato Cantabile 1958, tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals, però d’un rigor tot clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, puix que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat Amb Hiroshima mon amour 1960, escrita de primer com un guió cinematogràfic, inicià una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novella Dix heures et demie du soir en été 1960, Le vice-consul 1966, L’amante…