Resultats de la cerca
Es mostren 4729 resultats
l’Astrònom
Història
Literatura
Nom amb què és conegut un cronista anònim del regnat de Lluís el Piadós a causa de la seva afecció a contar els fenòmens astronòmics.
Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia
descàrrega
Electrònica i informàtica
Informació rebuda al sistema local des d’un sistema remot o, també, procés d’iniciar la seva transferència.
La durada del procés de descàrrega varia en funció de la mida de la informació desitjada per exemple, un fitxer, de la velocitat de la màquina que realitza l’enviament i de la velocitat de la xarxa Per a efectuar la transferència de dades existeixen múltiples maneres, segons el protocol que parlin les dues màquines implicades Alguns exemples són File Transfer Protocol FTP, per a compartir fitxers entre carpetes remotes, HyperText Tranfer Protocol HTTP, per a visualitzar pàgines web en navegadors o Peer-to-Peer P2P per a compartir fitxers entre molts usuaris
oració optativa
Gramàtica
Oració que expressa un desig, dita també desiderativa.
La falta de coincidència del desig amb la realitat justifica l’ús del mode subjuntiu en aquestes oracions Solen ésser encapçalades per l’exclamació de desig tant de bo , per la conjunció que o per altres mots gramaticals relatiu qui , adverbi així , conjunció si que prenen un sentit afectiu davant l’oració que introdueixen Es construeixen amb present o amb imperfet de subjuntiu segons el to més o menys hipotètic de l’acció tant de bo arribin, tant de bo arribessin Les oracions optatives estan molt relacionades amb les exhortatives exhortatiu
Marcello Piacentini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Després d’una primera etapa d’un neoclassicisme academicista, seguí els corrents vienesos tot creant diversos edificis monumentals a Roma, en el període 1920-25 A partir de l’Albergo Ambasciatori tornà al classicisme anomenat aleshores romà antic Es convertí en l’arquitecte oficial i el màxim representant —sota Mussolini— de l’arquitectura feixista El 1931 dirigí la construcció de la Ciutat Universitària de Roma, concebuda en un to monumentalista en projectar els propileus i el rectorat El 1937 construí el pavelló italià de l’Exposició Internacional de París
Giovanni Battista Niccolini
Literatura catalana
Escriptor.
Fou catedràtic, secretari i bibliotecari de l’acadèmia de belles arts de Florència En les discussions entre clàssics i romàntics s’alineà amb els primers, però acceptà els aspectes del Romanticisme convergents amb la seva ideologia liberal Escriví drames de tema clàssic Edipo nel bosco delle Eumenidi , 1823 i altres de tema històric, de to republicà i liberal Nabucco 1815, Giovanni da Procida 1817, Arnaldo da Brescia 1837, considerat el més reeixit, I Cenci 1854 Publicà un volum de poemes clàssics Poesie , 1886 i estudis de teoria dramàtica Dell’imitazione dell’arte drammatica…
Richard Montague
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy 1974 i Montague Grammar…
Los Dos Reinos
Periodisme
Periòdic fundat a València el 16 d’agost de 1864 per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O’Donnell en matèria de premsa.
A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política
Cancionero de Baena
Recull de poesies castellanes compilat vers l’any 1445 per Juan Alonso de Baena
i conservat a la Bibliothèque Nationale, de París.
Recollí la producció poètica de la cort de Joan II de Castella Conté 576 composicions agrupades per gèneres, i els autors sumen 56 El conjunt abraça des de peces llagoteres i de baix to fins a produccions de gran categoria poètica Hi escasseja el gènere amorós, i el conjunt és poc líric hi domina, altrament, la poesia teològica, moral, ascètica i política Baena exclogué del seu recull el marquès de Santillana Ha estat editat per Pedro José Pidal 1851, HR Lang 1926, facsímil, i José M Azáceta 1966
Jeffrey Eugenides
Literatura
Novel·lista nord-americà d’origen grec.
Se'l considera un dels escriptors joves nord-americans amb més projecció internacional gràcies a la repercusió de Middlesex 2002, monumental novella guanyadora del premi Pulitzer Ha publicat un gran nombre de contes en antologies i revistes com The New Yorker És editor del recull My Mistress’s Sparrow is Dead Great Love Stories from Chekhov to Munro 2008 La seva obra explora el fet diferencial als EUA, on creixé La seva primera novella The Virgin Suicides 1993 va ser duta al cinema amb gran èxit per Sofia Coppola l’any 1999
Igor Ansoff
Economia
Economista i matemàtic nord-americà d’origen rus.
Establert als EUA durant la guerra civil que seguí la Revolució Russa, fou professor del Carnegie Institute of Technology, i després fundà la Graduate School of Management de la Universitat Vanderbilt Nashville, de la qual fou el primer degà Són conegudes les seves aportacions en el camp de la gestió estratègica i de la planificació corporativa, de les quals va ser pioner Entre els seus llibres més destacats es troben Corporate Strategy 1965, From Strategic Planning to Strategic Management 1976 i Behaviour of US Manufacturing Firms 1946-65 1971