Resultats de la cerca
Es mostren 6327 resultats
Joan Amat Fontanals

Francesc, Joan, Jaume i Pere (d’esquerra a dreta) Amat Fontanals
Arxiu Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També aconseguí la medalla d’or…
Eduard Arbós Borràs

Eduard Arbós Borràs
Alfredo Ferrer
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Davanter del Club Egara de Terrassa, juga al primer equip des de la temporada 2001-02 Ha guanyat dues Copes del Rei 2007, 2009 i una Lliga 2016 Amb la selecció espanyola fou campió d’Europa sub-18 2001 i nomenat millor jugador de la competició També fou campió d’Europa sub-21 a Madrid 2000 i a Neville 2004 Debutà amb la selecció absoluta el 2005 en el Campionat d’Europa de Leipzig, on guanyà la medalla d’or Aconseguí també la medalla d’argent de l’europeu de Manchester 2007 i la medalla de bronze del Campionat del Món de Mönchengladbach 2006 També obtingué l’argent en la…
Antoni Ferrer i Codina

Antoni Ferrer i Codina
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Autor teatral, poeta i periodista.
Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses i…
pectoral
Arts decoratives
Religió
Cristianisme
Creu d’or o d’argent, sovint amb pedres precioses encastades, que els bisbes i altres prelats porten penjada amb un cordó o cadena sobre el pit.
propiciatori
Bíblia
Tapa d’or massís que cobria l’arca de l'aliança, als extrems de la qual hi havia col·locades cara a cara les figures de dos querubins
.
Considerada com el tron on residia Jahvè i on manifestava la seva presència, tenia una funció especial en el ritual del sacrifici pel pecat del poble
gra
Física
Unitat de pes emprada en joieria, equivalent a 1/4 de quirat, o sia, 0,058 g per a or i argent i 0,050 g per a pedreria.
electret
Electroacústica
Micròfon de condensador, de petites dimensions, constituït per un diafragma format per una làmina de plàstic on hom ha dipositat una capa d’or o d’alumini.
A causa de llur petitesa uns 6 per 6 mm, els electrets presenten diverses aplicacions, com a magnetòfons, aparells de sordesa, etc
sulfenat
Química
Qualsevol sal o èster d’un àcid sulfènic, de fórmula general R1-S-OR2, on R2 és un metall, un líquid o un aril.
apartament
Tecnologia
Refinatge de l’or, que té per objecte de separar els metalls preciosos (especialment l’argent) que encara l’acompanyen després d’haver eliminat els metalls oxidables.
Pot ésser fet per via seca, per via humida o per electròlisi Dels procediments per via seca l’únic que ha perdurat és l’apartament pel clor, que consisteix a fer passar clor per l’aliatge fos Hom fa l’apartament per via humida fent bullir l’aliatge granulat amb àcid sulfúric concentrat Anteriorment, havia estat utilitzat també àcid nítric i l’operació era anomenada inquarteració
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut