Resultats de la cerca
Es mostren 4729 resultats
tonalitat
Música
Organització jeràrquica dels sons amb relació a una nota de referència, l’anomenada tònica en el sistema major-menor, com a punt d’atracció de tots els sons utilitzats.
Generalment la tonalitat principal d’una obra s’expressa al començament i a la fi del fragment Com a sistema tingué una evolució progressiva els seus orígens es troben a partir del 1600 i la seva presència fou viva fins al final del s XIX Sovint hom indica la tonalitat d’una obra per identificar-la Així, hom parla d’una “simfonia en do”, i en el cas d’una obra que tingui diferents moviments hom només indica la tonalitat o el predomini del to corresponent al primer dels moviments o temps
Isidre Reventós i Amiguet

Isidre Reventós i Amiguet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà, entre altres publicacions, a La Gramalla , Lo Gai Saber , Revista Literària i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular 1915
,
Henry Saint-John Bolingbroke
Història
Polític anglès, destacat membre tory
.
Durant el govern de Robert Harley 1710 tingué una actuació decisiva en el tractat d’Utrecht 1713, on, amb gran pragmatisme, utilitzà el Cas dels Catalans per a obtenir avantatges econòmics Acusat de conspiració a favor de Jaume Stuart, fugí a França i esdevingué fins el 1715 secretari d’estat del pretendent De tornada a Anglaterra 1723, dirigí l’oposició des del setmanari “Cragtsman” Escriví Reflections upon Exile 1716, Letter to Sir William Wyndham 1753, Idea of a patriot King 1749 i Letters on the Study of History 1752
John Berryman
Literatura
Poeta nord-americà.
Es donà a conèixer amb Poems 1942, i posteriorment demostrà la potència de la seva veu poètica en Hommage to Mistress Bradstreet 1956, on reivindica la figura d’aquesta poetessa i mostra la influència de la poesia de Yeats i Auden Dream Songs 1964 li valgué el premi Pulitzer, i His Toy, his Dream, his Rest 1968, el National Book Award Pòstumament li foren publicades Delusions, Etc 1972, una novella que deixà inacabada, Recovery 1973 i un volum que conté 42 poemes inèdits, Henry's Fate and other Poems 1967-1972 1977
Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident
Revista mensual de difusió privada (tiratge de 1.000 exemplars) publicada a Barcelona des del maig del 1947 fins al número d’abril-maig del 1948.
Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50…
Thomas Bayes
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i pastor presbiterià anglès.
El 1763 fou publicada pòstumament la seva memòria An essay towards solving a problem in the doctrine of chances ‘Assaig sobre la resolució d’un problema en la doctrina de probabilitats’, obra d’una gran importància estadística i epistemològica, on introduí el concepte d’inferència inductiva en intentar de determinar la probabilitat de les causes a partir de la dels efectes observats La seva aportació a la teoria de la probabilitat ha estat redescoberta pel corrent del subjectivisme probabilista També escriví An introduction to the Doctrine of Fluxions 1736
Richard Lester

Richard Lester
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Procedent del camp de la televisió, es donà a conèixer amb les pellícules que interpretà el grup musical The Beatles A Hard Day's Night , 1964 Help , 1965, d’un peculiar sentit de comicitat, basat en l’absurd Dins aquesta línia hom pot incloure The Knack , premiada a Canes el 1965 Altres films són A Funny Thing Happened on the Way to the Forum 1966, How I Won the War 1966, Petulia 1967, The Three Musketeers 1973, Robin and Marian 1976, Superman II 1980, Superman III 1983, The Return of Musketeers 1989, etc
Alexandre Koyré
Filosofia
Filòsof francès d’origen rus.
Introductor de Husserl a França, destacà pels seus estudis sobre la història de la ciència, en els quals s’anticipà a les nocions de paradigma i d’estructura epistemològics desenvolupades per Thomas Samuel Kuhn De la seva producció, sobresurten els estudis sobre Anselm 1923, Descartes 1923 i 1944 i Plató 1945, així com els seus reculls Études Galiléennes 1940, From the Closed World to the Infinite Universe 1957, La révolution astronomique , Études d’histoire de la pensée philosophique 1961 i, de publicació pòstuma, Newtonian Studies 1965 i Études d’histoire de la pensée…
Erckmann-Chatrian
Noms associats de dos novel·listes francesos que escriviren junts llur obra: Émile Erckmann (Phalsbourg, Mosel·la 1822 — Lunéville 1899) i Alexandre Chatrian
.
Dedicaren llur activitat fins l’any 1899 a evocar els costums i les llegendes d’Alsàcia Entre el 1859 i el 1860 publicaren L’illustre Docteur Mathéus, Le Bourgmaistre en bouteille, Les contes fantastiques, Les contes de la montagne , amb influències de Hoffmann, i altres En els Contes des bords du Rhin 1862 i els drames Le juif polonais 1869 i L’ami Fritz 1876 abandonen el to llegendari per una aproximació a la realitat La publicació de novelles històriques, com Madame Thérèse 1863, els donà una gran popularitat
Chet Baker
Música
Trompetista i cantant nord-americà.
El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments