Resultats de la cerca

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la Universitat de…

Reconegut promotor de l’aviació catalana, fou el primer alumne de l’escola de la Lliga Aeronàutica de Catalunya Obtingué el títol de pilot el 1927 i un any després obtingué el de pilot militar El 1929 fou professor de l’Escola d’Aviació de Barcelona, a l’Aeròdrom Canudas, i posteriorment a l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès El 1931, amb Salvador Farré, realitzà el vol Barcelona-Las Palmas Participà en nombroses exhibicions aèries i concursos arreu de Catalunya El 1935, obtingué el títol de pilot de transport, i assumí el càrrec de director de l’Escola d’Aviació de Barcelona a…

Des de la infantesa visqué a Nova York amb la seva família, i hi estudià dansa moderna Del 1962 al 1973 fou ballarina professional A mitjan anys setanta començà a collaborar amb el diari britànic The Guardian , i posteriorment passà a fer-ho amb The Washington Post Per a aquest diari escriví juntament amb el corresponsal de  The New York Times Raymond Bonner un reportatge que tingué una gran repercussió sobre la matança del Mozote El Salvador, en què l’exèrcit salvadorenc assassinà uns 900 civils en una operació contra la guerrilla Posteriorment ha treballat per a altres publicacions, entre…

Dugué a terme una extensa activitat de recerca i divulgació de la història de la farmàcia catalana i dels seus aspectes socials i professionals Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya 1969, membre corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya i acadèmic de la Internacional d’Història de la Farmàcia Fou professor d’història de la farmàcia 1967-78 a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona i secretari de redacció de Circular Farmacèutica 1962-93 Publicà, entre altres molts treballs, Una visita de boticas en Cataluña Año 1774…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…

Llicenciat en dret 1947, fou professor de ciències de la informació Fundador 1951 i director de la revista El Ciervo , fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia , president de l’Associació de la Premsa de Barcelona i director d’ El Correo Catalán Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya El seu pensament — La ciudad a medio hacer 1956, El sermón del laico 1959— s’adscriu al progressisme catòlic moderat Escriví poesia en castellà El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966, Oficios y maleficios 1971, aplegats a…

Doctora en filologia hispànica i professora titular d’Història de les Arts Escèniques a la UB Com a assagista retratà la societat nord-americana a California Trip 1971, Hablan las Women’s Lib 1972, La liberación de la mujer 1973 i Los movimientos pop 1974 El 1979 publica un llibre crític amb la família, Proceso a la familia española Escriví diverses peces de teatre inspirades en els mites clàssics Clitemnestra 1986, La llibertat de Fedra 1988, Ritual per a Medea 1989 i Crits de gavines 1990 Estudià també la influència dels mites grecs en el teatre contemporani Els personatges…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1995 s’incorporà als mitjans radiofònics, i el 1997 guanyà un primer premi Ondas ex aequo en la modalitat de ràdio local Tornà a guanyar aquest premi el 2001 pel programa Problemes domèstics de Catalunya Ràdio , que seguí presentant amb algunes intermitències Treballà també per a l’emissora Punto Radio, en el programa A las doce en punto , pel qual rebé el premi Micrófono de Oro 2006, de la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión Al mes de setembre del 2009 substituí Neus Bonet al capdavant del programa El Matí…

Catedràtic universitari L’any 1951 fundà la revista “El Ciervo”, de la qual fou director, juntament amb Roser Bofill Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona Exercí de redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia i fou director d’ El Correo Catalán 1977-81 L’any 1997 fou el primer president del Consell de la Informació de Catalunya Publicà llibres de pensament com La ciudad a medio hacer 1956 i El sermón del laico 1959 De la seva obra poètica en castellà cal esmentar El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966 i Oficios y maleficios…

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’autors de…