Resultats de la cerca

S'afilià al POSDR el 1905 Participà en la guerra civil a la part del Caucas i de Transcaucàsia Fou ambaixador de la Rússia soviètica 1920 i membre del Comitè Central 1923 Collaborador pròxim de Stalin, el 1926 aquest el féu secretari del partit a Leningrad per depurar-lo El seu assassinat, del qual no es coneixen els veritables inspiradors, fou escollit per Stalin per justificar els processos de Moscou

Fundat, i dirigit fins el 1866, per Diego Coello, aquest intentà de convertir-lo en òrgan del partit moderat, però l’adscriví a la Unión Liberal Ignacio José Escobar, marquès de Valdeiglesias, i el seu fill Alfredo, directors, successivament, fins el 1887 i fins el 1931, li imposaren una accentuada fidelitat alfonsina Sota la Restauració fou l’òrgan dels ministeris Cánovas, Silvela i Dato, i sota la República defensà la monarquia

Jugà d’interior al FC Barcelona i al CD Sabadell Fou cinc vegades campió de Catalunya i d’Espanya els mateixos anys 1945-47, 1949, 1951 Formà part de la selecció espanyola en sis ocasions i disputà el primer partit internacional oficial d’handbol d’onze 1949 El 1950 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola Com a tècnic dirigí el primer equip del CD Sabadell

Defensa, fou un dels puntals del FC Terrassa 1920-28, amb el qual es proclamà campió de la Copa Catalunya 1926 Jugà algun partit amb l’Athletic de Sabadell, l’Espanyol i l’Avenç del Sport, i es retirà el 1930 a la UE de Sants Jugà 9 partits amb la selecció catalana, que guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924 Entre 1927 i 1929 jugà amb el FC Barcelona amistosos

Aquest, que havia estat fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, secretari de Lluís Companys, diputat a Corts 1933 i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil, formà part de la fraguista Reforma Democrática de Cataluña , però el mateix 1977 en sortí i creà la UDPS com a etiqueta personal amb la qual confluí, a les eleccions legislatives d’aquell any, dins la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

Després de la Primera Guerra Mundial fou president del Consell Nacional 1917 que proclamà la independència de Lituània Nomenat president de la República Lituana 1919-20, donà un cop d’estat 1926 amb l’ajut del partit Tautininkai nacionalista conservador i implantà un govern autocràtic Reelegit el 1932 i el 1938, en produir-se l’annexió de Lituània a Rússia 1940 fugí a Alemanya i després als EUA

Portà el títol de marquès de Valbona Sotscap carlí de Barcelona durant la Segona República, en acabar la guerra civil de 1936-39 esdevingué cap regional carlí de Catalunya i més tard vocal de la Junta Nacional Carlista Per discrepàncies amb Manuel Fal Conde, secretari general del partit, se n'apartà i creà, en un aplec carlí a Montserrat abril del 1958, l’anomenada Regencia Nacional y Carlista de Estella

Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913