Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
Francesc Grau i Viader
Literatura catalana
Escriptor.
Combatent des del 1938 a l’exèrcit de la República, l’any següent fou fet presoner per les tropes franquistes, internat en camps de concentració i, en sortir-ne, fou forçat a allistar-se a l’exèrcit, d’on es llicencià el 1945 Posteriorment s’establí al seu poble natal, on dugué a terme una intensa activitat cívica i cultural A més de professor de català 1970-82, exercí com a periodista i fou secretari de la Cooperativa l’Amistat de Calella, on creà la secció de cultura i fundà un certamen literari, fou cofundador de la Tralla 1978-81, i director de El Nunci 1981-91, revistes de…
Josep Toutain i Vila
Disseny i arts gràfiques
Editor, guionista i dibuixant de còmics
.
Publicà la seva primera historieta als setze anys, però des del 1953 centrà la seva activitat en l’edició Aquest any fundà l’agència editorial Selecciones Ilustradas, que representava publicacions estrangeres a l’estat espanyol, per a les quals realitzava encàrrecs amb un equip de dibuixants propi a partir de guions prèviament assignats El 1956 deixà de dibuixar i a finals dels anys seixanta fou l’introductor de l’anomenat còmic d’autor per a adults El 1973 creà l’editorial Toutain-Editor, amb la qual dissenyà diverses publicacions de creació pròpia, especialment Creepy i 1984 , adaptacions…
Josep Porter i Rovira
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Editor, llibreter i bibliòfil.
Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Sants Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà El Bibliòfil Català quinze números, i el 1934, El Bibliófilo Español y Americano setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor al voltant de la revista Papyrus , estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva tasca de llibreter i d’editor…
,
Benet Pons i Fàbregues
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Política
Polític, historiador i arxiver.
Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del 1894 treballà…
Roland Petit

Roland Petit
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Coreògraf i ballarí francès.
Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie 1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…
,
Pierre Mauroy
Política
Polític francès.
Secretari nacional de les joventuts socialistes 1950-58, el 1963 entrà al buró polític del Parti Socialiste SFIO, del qual esdevingué secretari general adjunt 1966-70 Fou secretari nacional de coordinació del nou Parti Socialiste 1971-79, diputat pel Nord a l’assemblea nacional 1973-81 i senador 1992-2011, alcalde de Lilla des del 1973 i president del consell regional del Nord-Pas-de Calais 1974-81 Arran de la victòria del PS a les eleccions generals del 1981 fou nomenat primer ministre i formà un govern de coalició amb representants dels partits socialista, comunista i radicals d’esquerra La…
Damià Mateu i Bisa

Damià Mateu i Bisa
© Biblioteca del Castell de Peralada
Industrial.
Es llicencià en dret a Barcelona, però no exercí Se centrà en el negoci familiar, dedicat al ferro, Fill de Miquel Mateu, que posteriorment esdevingué Construccions Metàlliques Mateu Comemasa, que arribà a ser una important empresa en l'àmbit nacional, amb seu a Barcelona i a València Posteriorment, fundà diverses empreses industrials El 1904, juntament amb l’empresari Francesc Seix i l’enginyer suís Marc Birkigt, redreçà i reorganitzà La Hispano Suïssa , que convertiren en un negoci sòlid dedicat a la fabricació d'automòbils de luxe i de competició, i a la de motors d'aviació i que el 1911…
Pere Mates
Pintura
Pintor renaixentista.
Centrà la seva activitat a la regió de Girona, especialment a Besalú i, en general, a la Garrotxa Fins fa uns quants anys hom en desconeixia la personalitat, i la seva obra era atribuïda a l’anomenat monogramista català , pel fet que signa algunes de les composicions amb un monograma format per les lletres MTAS El seu estil tingué un primer moment brillant sota el magisteri de Joan de Borgonya, que en aquella època era a Girona A partir d’aleshores, decaigué lentament, i s’abocà a una interpretació de gravats de Dürer i Schongauer, sense deixar, però, d’ésser narratiu, viu i popular…
Antoni Brufau i Niubó
Economia
Economista i gestor.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona 1970 i diplomat en direcció d’empreses per l’IESE 1978, dirigí l’oficina de Barcelona de l’empresa auditora Arthur Andersen El 1988 s’incorporà a la Caixa de Pensions, i el 1991 en fou nomenat director general adjunt President de Port Aventura 1994-97 quan es rellançà el parc gràcies a l’associació amb l’empresa nord-americana Universal Studios, al gener del 1999 assumí la vicepresidència de la Caixa i la direcció general del Grup la Caixa, que l’any següent creà la societat Caixaholding per a gestionar les activitats industrials en…
Necmettin Erbakan
Política
Polític turc.
Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, illegalitzat el 1971 Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980 L’any 1982 fundà el Partit del BenestarRefah, de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del pacte de govern…