Resultats de la cerca

Jugà a les categories inferiors del Llista Blava de Lleida i també fou entrenador de l’equip juvenil del club i del CP Bell-lloc S’inicià en l’arbitratge el 1970 Sis anys després ascendí a la categoria estatal, el 1980 a la internacional i el 1983 es retirà de l’arbitratge per discrepàncies amb els dirigents del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge Durant l’època que estigué en actiu dirigí nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i fou distingit com a millor àrbitre del Campionat d’Europa 1981

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic a segona divisió 1982-85 i amb el primer equip 1985-87, amb el qual disputà 55 partits Guanyà una Copa de la Lliga 1985 A continuació fou cedit al Sabadell 1987-89 i, posteriorment, milità en el Mallorca 1989-93 i 1995-96 i l’Albacete 1993-95 Una lesió l’obligà a retirar-se al novembre del 1995 En la seva primera temporada amb el Mallorca fou elegit millor defensa central de primera divisió per la revista Don Balón

Membre fundador de l’Estampa Popular Valenciana 1964-67, seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera 1964 L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas Amb Rafael Solbes formà l' Equip Crònica Des de la mort de Solbes 1981 treballa sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic Algunes d’elles són projectades tridimensionalment

Entrà a la directiva del CD Manresa la temporada 1966-67, i la següent en fou el secretari general i l’equip aconseguí per primera vegada l’ascens a la primera divisió 1968 Impulsà la construcció del Vell Congost, inaugurat el 1968 La temporada 1970-71 presidí el club, i després seguí a la junta directiva El 1979, un cop desvinculat del CD Manresa, participà en la creació del Manresa Esportiu Bàsquet, que posteriorment es convertí en el Bàsquet Manresa SAE, del qual formà part del consell directiu

Començà a jugar a l’Orfeó de Sants, passà al Club d’Escacs Barcelona i al Club d’Escacs Mataró i fitxà pel Ruy López-Paluzie Fou dues vegades campió de Catalunya 1965, 1966 i quatre vegades subcampió d’Espanya 1948, 1960, 1963, 1968 Disputà torneigs internacionals, com el de Torremolinos 1961, el Torneig Internacional de Màlaga 1966 i el Torneig Zonal de Praia da Rocha de Portimão 1969 Formà part de l’equip d’Espanya al Campionat d’Europa 1961 i a l’Olimpíada 1964 com a tercer tauler

S’inicià en la competició al Club de Pesca El Botón i, posteriorment, competí amb diferents clubs i formà part de l’equip Kali-Test Es proclamà subcampió del món amb la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1999, 2006 i amb la selecció espanyola 2001 Guanyà dos títols 2001, 2003 i tres medalles de bronze 1999, 2005, 2008 en l’àmbit estatal amb la selecció catalana Individualment, assolí dues medalles d’or 1998, 2005 i dues de bronze 1999, 2003 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat

Fou membre del Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà quatre vegades la Copa Catalana 1981, 1988, 1989, 1991, el Campionat de Catalunya 1981, 1983, 1986, 1987 i el d’Espanya 1990, 1992, 1993, 1994 Participà tres cops en la Copa d’Europa femenina de clubs 1991, 1993, 1994 i protagonitzà el debut internacional de la selecció espanyola 1989 En ser nomenada capitana de l’equip, passà a la història com la primera jugadora internacional del waterpolo espanyol Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1990

Destacà com a juvenil al RCD Espanyol i debutà a la màxima categoria amb el Caldes Després tornà a l’Espanyol, a primera divisió, jugà al CE Noia sub-23 i el Claret de Sevilla, i la temporada 1979-80 fitxà pel CP Tordera, amb el qual fou subcampió de Lliga Després passà al CP Mollet 1980-83, el Reus Deportiu 1983-84, 1987-88, el Noia 1984-87, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1987, i el CP Vilafranca 1988-90, equip en què es retirà

S’inicià el 1994 i el 1996 guanyà el Campionat d’Espanya individual, que revalidà el 1997 Aquell mateix any fou sisè en el Mundial Posteriorment s’orientà cap als trios i, fent equip amb Noemí Irurtia i Jordi Becerril, aconseguí els èxits més importants En Campionats del Món fou subcampió 2000, 2001 i medalla de bronze 2002, i en els d’Europa de la FISAF fou subcampió 2001 i medalla de bronze 2000, 2002 Amb els mateixos companys també guanyà el Campionat d’Espanya 2000, 2001 i el de Catalunya 2000

Membre del Moto Club Moianès, s’inicià el 1989 en el motocròs, però la temporada següent passà a l’enduro i fou campió d’Espanya júnior 1991 en 125 cc En categoria absoluta, el 1992 s’integrà en l’equip oficial Gas Gas i es proclamà subcampió d’Espanya El 1993 conquerí els títols estatal i europeu de 125 cc, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya També assolí dues medalles de bronze en individual 1991, 1994 i una per equips 1993 en els Sis Dies Internacionals d’enduro