Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Unión Nacional Española
Partit polític
Associació política fundada al maig de 1975 a Madrid.
D’orientació tradicionalista i provinent del carlisme , preconitzà el respecte inviolable als Principios Fundamentales del Movimiento el seu lema era “Por la tradición hacia el progreso” Acceptà la diversitat regional d’Espanya, però promovia només una descentralització administrativa Presidida per Gonzalo Fernández de la Mora, entre els impulsors destacaren els germans Oriol i Urquijo Antonio M i Lucas M, José M Valiente i José Luis Zamanillo Dirigents a Catalunya Claudi Colomer Marquès, Javier Comín Ros, Josep M Gibernau i Lluís Costa Camps El 1977 formà part de la Federación de Partidos de…
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició
fabricant
Caricatura del fabricant català de principis del segle XIX (Colección general de los trajes que en la actualidad se usan en España, Madrid 1901)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Propietari d’una fàbrica o d’unes quantes.
Fins al segle XVIII aquest terme designava a vegades el menestral industrial, però el seu ús era molt limitat A partir de la divuitena centúria passà a designar l’empresari i propietari de la fàbrica o unitat de producció, i durant un període limitat significava també el tècnic que figurava al capdavant de la indústria Els principals fabricants foren els de la indústria cotonera de les indianes indiana, els quals arribaren a constituir-se en grup social propi, amb llurs organismes representatius Companyia de Filats, 1772 Cos de Fabricants, 1799 Junta i Comissió de Fàbriques, en el primer terç…
Marina Abramović
Marina Abramović i William Dafoe en la representació de The Life and Death of Marina Abramović, de Robert Wilson
© Teatro Real de Madrid / Javier del Real
Art
Artista sèrbia.
Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…
Josep Maria Armangué Feliu
Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Constructor i pilot automobilístic.
Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…
Frederic Armangué Feliu
Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Pilot automobilístic conegut com a Frick.
Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer
Associació de Clubs de Basquetbol
El Palau dels Esports de la Comunitat de Madrid durant la final de la Copa del Rei del 2011, guanyada pel FC Barcelona
Arxiu ACB
Basquetbol
Organització formada per clubs professionals de basquetbol encarregada de vetllar pels interessos dels seus associats.
Creada el 1982 per iniciativa d’Eduard Portela i José Antonio Gasca, organitzà la Lliga ACB, competició de la màxima categoria del basquetbol masculí que anteriorment organitzava la federació espanyola i que començà a disputar-se l’any 1983 Aquesta nova organització contribuí a la professionalització i modernització del basquetbol espanyol Té la seu a Barcelona i des del 1990 és presidida per Eduard Portela El 1991 impulsà la creació de la Unió de Lligues Europees de Basquetbol ULEB
Arganda
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, drenat pel Jarama.
Situat a La Alcarria, al NE de la capital, té indústria sucrera i licorera
Torrelaguna
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, prop del Jarama.
Centre comercial Agricultura de regadiu i ramaderia Destaca l’església d’estil gòtico-mudèjar de la Magdalena s XV, l’ajuntament s XVI i el palau Conserva bona part del recinte emmurallat, així com les ruïnes del convent dels franciscans, fundat per Francisco Jiménez de Cisneros, originari del terme
Información Comercial Española
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’economia publicada a Madrid des del 1898.
Editada pel ministeri de comerç, el 1959 inaugurà una nova etapa sota la direcció d’Enrique Fuentes Quintana, director del servei d’estudis econòmics Ha dedicat dos números monogràfics a Catalunya Noticia económica de Cataluña febrer del 1962, obra del seminari de política econòmica de la Universitat de Barcelona, i Estructura y coyuntura en la economía catalana maig-juny del 1968, dirigit per Joan Sardà i Dexeus Dedicà també un número a El País Valenciano gener del 1974 alguns dels articles han estat publicats a “Els Quaderns”, de Gorg, amb el títol Nova frontera econòmica País Valencià 1974