Resultats de la cerca
Es mostren 10674 resultats
Édouard Dhorme
Arqueologia
Lingüística i sociolingüística
Semitista francès, director de l’escola arqueològica francesa de Jerusalem (1905-31).
Hom li deu, alhora que a Bauer i a Virolleaud, el desxiframent de l’escriptura alfabètica ugarítica, com també un primer desxiframent de les inscripcions pseudojeroglífiques de Biblos
Boris Vian
Literatura francesa
Escriptor francès.
Cantant de cabaret i trompetista de jazz , fou enginyer i periodista, i també es dedicà al cinema Relacionat en certa manera amb el surrealisme i l’existencialisme, dintre de la línia de l’absurd, el seu món de ficcions contribueix a donar una visió desintegradora i corrosiva de la realitat La seva obra causà en el seu moment, un gran impacte Cal destacar-ne les novelles J'irai cracher sur vos tombes 1946, L’automne à Pékin 1947 i L’écume des jours 1947, i les peces teatrals Les bâtisseurs d’empire 1959 i Le goûter des généraux 1964
Alfred Velpeau
Cirurgià francès.
Professor i expert practicant de totes les especialitats quirúrgiques, àdhuc les ginecològiques, hom li deu la publicació de nombrosos tractats, tals com Manuel d’anatomie chirurgicale topographique 1862 Enemic de les innovacions, combaté la introducció de l’anestèsia
Simone Veil

Simone Veil
© Parlament Europeu
Política
Política i activista francesa.
De nom de soltera Simone Annie Jacob A causa del seu origen jueu, el 1944 la Gestapo l’arrestà juntament amb la seva família Deportada a Alemanya, fou internada al camp de concentració d’ Auschwitz amb la seva mare, que hi morí, i una germana Un cop alliberada, es graduà en dret a l’Institut d’Études Politiques i obtingué el títol de jutge 1956 Posteriorment treballà durant set anys a l’administració penitenciària, on lluità per millorar les condicions de les presons Més tard, exercí alts càrrecs en el ministeri de Justícia i el 1970 fou nomenada secretària general del Consell Superior de la…
Claude Vaugelas
Història
Gramàtica
Nom amb què és conegut el gramàtic francès Claude Favre, senyor de Vaugelas i baró de Pérouges.
Membre de l’Académie Française 1634 i protegit per Richelieu, intervingué activament en la tasca del Dictionnaire Es relacionà amb sant Francesc de Sales i assistí al saló de la marquesa de Rambouillet Fou autor d’unes Observations sobre la llengua que més endavant es convertiren en les famoses Remarques sur la langue française 1647, i d’una traducció, inacabada, de Quinte-Curce , completada i editada després de la seva mort
Jacques de Vaucanson
Mecànic i inventor francès.
Estudià anatomia, música i mecànica El 1737 inventà un autòmat que tocava la flauta, i després construí altres ginys semblants Ideà una bomba d’aigua, el primer torn automàtic, un teler també automàtic i diverses màquines per a la mecanització de les peces que necessitava
Jean Varin
Escultura
Forma afrancesada de Jan Werin, escultor i medallista belga que desenvolupà la seva activitat a França.
Com a escultor féu els busts de Richelieu Bibliotèque Mazarin i Lluís XIII Musée du Louvre i l’estàtua de Lluís XIV vestit d’emperador romà Musée de Versailles Destacà més, però, com a medallista medalles de Lluís XIII, Lluís XIV, Richelieu, Mazzarino, Colbert, etc
Pierre Varignon
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Féu recerques en matemàtiques càlcul infinitesimal i sobretot en mecànica estudià l’estàtica i l’equilibri de forces i els moments, i enuncià el teorema que duu el seu nom Publicà Nouvelle mécanique
Andrés Muriel
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic castellà.
El 1808 féu costat a Josep Bonaparte i fou president de la Junta de Instrucción y Beneficencia, però arran de la derrota de les tropes napoleòniques emigrà a França Escriví Notice sur don Gonzalo O'Farril 1831, Gobierno del señor rey don Carlos III 1838 i, l’obra més important, Historia de Carlos IV, publicada en el Memorial histórico español 1893-94
Emmanuel Mounier
Filosofia
Pensador francès.
Havent estudiat filosofia, renuncià el doctorat per dedicar-se a l’acció Catòlic fervent, cercà les bases d’una revolució alhora econòmica i moral el personalisme Aquest, més que un sistema, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del “desordre establert” El 1932 fundà la revista Esprit , i fugí de situar el moviment com una “tercera força” centrista o demòcrata-liberal Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista Publicà, entre altres obres, Révolution personnaliste et communautaire 1934, Qu'est-ce que le personnalisme 1947 i Feu…