Resultats de la cerca
Es mostren 10640 resultats
Pierre Bouguer
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Astrònom, hidrògraf i matemàtic francès.
Fou professor d’hidrografia a l’Havre 1730 i després astrònom de l’Académie des Sciences El 1735 marxà al Perú per encàrrec de l’Académie des Sciences, ensems amb Louis Godin i Charles Marie de La Condamine, com a director d’una expedició geodèsica per mesurar un arc de meridià per tal de determinar la forma de la Terra Els resultats d’aquest treball foren publicats amb el títol de Théorie de la figure de la Terre 1749 Dugué a terme treballs de geometria, geodèsia, navegació, astronomia i física Hom el considera el creador de la fotometria, i és l’inventor de l’heliòmetre És autor de Sur la…
Carlo Botta
Historiografia
Política
Historiador i polític italià.
El 1798 formà part del govern provisori piemontès i actuà com a afrancesat Més tard ocupà alts càrrecs en l’imperi napoleònic i en la França de la Restauració Fou partidari de la unió italiana Destaquen les seves obres Storia della guerra dell’independenza degli Stati Uniti d’America 1809 i Storia d’Italia dal 1789 al 1814 1824
Leonardo Botallo
Anatomista italià.
Féu la descripció del forat de comunicació interauricular del cor del fetus dels mamífers forat de Botallo o de Botal i també del conducte que en el fetus comunica l’artèria pulmonar amb l’aorta conducte arteriós o conducte de Botal Fou conegut al seu temps com a cirurgià dels reis de França, i perfeccionà el tractament de les ferides per arma de foc, sobretot al cap, en De curandis vulneribus sclopetorum 1560
Pierre Bost
Cinematografia
Literatura francesa
Guionista francès.
Collaborà amb Jean Aurenche, i ambdós constituïren una sòlida base per al cinema francès de 1940-50, participant en l’obra de Claude Autant-Lara, en la de René Clément i en la de Jean Delannoy
Jacques Bénigne Bossuet
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor i orador francès.
Bisbe de Condom, Gascunya 1669-71 i de Meaux 1681-1704, s’encarregà de l’educació del delfí, fill de Lluís XIV 1670-78, i fou membre de l’Académie Française 1671 Intervingué enfront del quietisme de Fénelon Mantingué contactes amb Leibniz i afrontà el jansenisme Entre les seves obres destaquen Exposition de la doctrine de l’Église catholique 1671, Discours sur l’histoire universelle 1681 i Histoire des variations des Églises protestantes 1688 El seu cartesianisme filosòfic apareix en el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même 1670 Fou el teòric de la monarquia absoluta de dret diví…
Abraham Bosse
Disseny i arts gràfiques
Gravador i dibuixant francès.
Es perfeccionà especialment sota la influència de Jacques Callot La seva obra és interessant per la descripció i la crítica de detalls, costums, arquitectura, etc, de la societat francesa coetània Suite de gravures de mode à la manière de Callot 1629 i Traité des manières de graver en taille douce 1645
Jaume Bosch i Renard
Música
Guitarrista i compositor.
Compongué algunes obres per a guitarra 10 Mélodies pour guitare et chant , etc i l’òpera Roger de Flor , i escriví Méthode de guitare 1890
Bory de Saint-Vincent, Jean-Baptiste Marcellin, baró
Biologia
Geografia
Història
Militar
Militar, geògraf i naturalista francès.
Participà en l’expedició del capità Nicholas Baudin a Nova Holanda l’actual Austràlia i recorregué les illes de l’oceà Índic Exiliat de França per quatre anys, publicà una Géographie de la péninsule ibérique 1818 El 1829 fou encarregat de la direcció de l’expedició científica francesa a Morea, i el 1839 participà en una expedició a Algèria
Jean-Baptiste Édouard Bornet
Botànica
Ficòleg.
Defensà l’opinió de Simon Schwendener segons la qual els líquens són constituïts per la simbiosi d’una alga i d’un fong És autor d' Études phycologiques 1878 i de Révision de Nostocacées hétérocystées 1886-88
Théophile Bordeu
Metge francès, fou el definidor més brillant del vitalisme de l’escola de Montpeller, on fou professor.
Per mitjà del seu deixeble Paul-Joseph Barthez influí sobre l’escola vitalista catalana del s XIX La seva obra més important, Recherches anatomiques sur la position des glandes et leur action 1752, valora les glàndules, sobretot les limfàtiques, per a la regulació de les “forces vitals”