Resultats de la cerca

Formà part de diversos clubs d’aeromodelisme juntament amb Neus Missé Al final de la dècada de 1980 fundà el Club Aeromodelisme Barcelona Aconseguí nombrosos premis en competicions internacionals d’aeromodelisme espacial, en modalitats com durada amb paracaigudes, planatge, banderola i autogir Fou tercer en el Campionat d’Europa de recuperació de paracaigudes 2005 i feu actuacions destacades a l’Obert Internacional de Catalunya Ha estat cap d’equip de la selecció estatal, jutge de la Federació Aèria Catalana, membre de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola i delegat de la…

Començà a competir amb el Club Ciclista Bikeromanes el 1996, i fou campió d’Espanya 1998, 1999 i subcampió d’Europa juvenil 1999 de descens El 2001 fitxà per l’equip Global Racing i guanyà la general de la Copa del Món per equips i el Campionat d’Espanya absolut Un cop deixà la competició entrà com a dissenyador de bicicletes de la marca Mondraker alhora que muntà un estudi de disseny El 2009 tornà a la competició i arribà a guanyar la Copa Maxxis d’Europa de descens amb una bicicleta dissenyada per ell

Fou fundat el 1932 a la parròquia del barri de Can Aurell amb el nom de Sagrada Família Esportiva Recreativa i Cultural SFERIC, i amb el bàsquet com a activitat principal La temporada 1950-51 es creà la secció d’hoquei sobre patins i el 1973, el club, que es coneixia com a Sagrada Família de Terrassa, adoptà el nom oficial de Sferic L’equip sènior d’hoquei sobre patins va estar diverses temporades a la divisió d’honor entre els anys seixanta i setanta, i el femení a l’OK Lliga

Després d’aprendre a patinar al Club Natació Reus Ploms, el 1948 s’incorporà al Reus Deportiu i formà part del seu primer equip en dues etapes 1948-55, 1957-62, amb un breu pas pel Club Patí Tortosa a segona divisió després d’haver-se retirat un any El 1952 guanyà el primer Campionat d’Espanya del Reus Deportiu, club que entrenà després de retirar-se i formà part de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Fou tècnic de la Federació Catalana de Vela 1982-92 i de l’espanyola 1991-96, 1999, 2003 fou responsable de l’equip espanyol de la classe finn en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on, sota la seva tutela, Josep Maria van der Ploeg guanyà la medalla d’or Ha estat també tècnic i gerent del Patronat d’Esports de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 1980-03, gerent del Club Nàutic Salou des del 2003 i delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Vela des del 2013

Residí a Tàrrega a partir del 1954 Guanyà el Cinturó Lleidatà 1959, 1960, el Trofeu Pepsi Cola 1960, el Gran Premi de Sant Miquel 1960, el Trofeu de Melilla 1962 i una etapa del Gran Premi de Catalunya 1960 El 1961 disputà la Volta a Catalunya amb l’equip Faema El 1980, un cop deixà el ciclisme, fundà la Penya 10 x Hora de Tàrrega Fou director esportiu del Club Ciclista Tàrrega, el Club Ciclista Tarragona i la Penya Ciclista Colomina Collaborà amb El Ciclista i Meta 2Mil

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Migcampista i defensa, es formà al planter del Club Esportiu Europa i del Futbol Club Barcelona Després de passar pel Barcelona B ingressà a la plantilla del primer equip en la temporada 2008-09 Disputà 23 partits i marcà dos gols Guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Copa Després fou cedit al Xerez 2009-10 i al Getafe 2010-11 En la temporada 2011-12 fitxà pel Neuchâtel suís i en la següent pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugà una vegada amb la selecció catalana

Fundat el 1984, és un dels primers clubs d’esquaix de Catalunya El 1986 guanyà la segona Lliga Catalana d’esquaix amb un equip entrenat per Joan Guergué Participà en alguna edició del Campionat d’Espanya d’esquaix i diversos jugadors aconseguiren èxits en competicions catalanes, com Xavi i Jordi Hernández, Josep Dénia, Ignasi Pérez o Seti Herrero, guanyador de la prova d’esquaix del Campionat del Món de Bombers 2008 Organitza l’Obert Català Squash Marconi i, el 2009, acollí el Campionat de Catalunya d’esquaix per equips

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983