Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
corrent de Benguela
Corrent marí
Corrent marí fred que es dirigeix vers el nord al llarg del litoral atlàntic africà, des del sud del continent fins al golf de Guinea, on s’uneix al corrent sud-equatorial.
L’aigua del corrent, freda en contacte amb l’aire, més calent, origina una prima capa inferior atmosfèrica molt estable que emmagatzema el vapor d’aigua per damunt dels 300-400 m d’altitud el contingut en vapor d’aigua és sempre insuficient perquè plogui Es crea així una franja de deserts costaners que presenta boires abundants al costat d’una aridesa extrema
toroidal
Física
Dit d’un camp magnètic en què les línies de camp es disposen al llarg de cercles el centre dels quals és l’eix de revolució del tor en què són continguts.
represa
Indústria tèxtil
Percentatge en pes d’humitat, sobre la matèria absolutament seca, que absorbeix una fibra tèxtil en deixar-la un temps llarg en una atmosfera estàndard de 21°C i 65% d’humitat relativa.
L’absorció d’humitat per part de les fibres tèxtils és deguda al fet que són higroscòpiques, i la quantitat que n'absorbeixen és més gran com més alta és la humitat relativa en l’aire Anomenada també taxa natural d’humitat , sol coincidir amb la taxa legal d’humitat
estrucioniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus amb el cap petit, el cos molt llarg i sense plomes, el cos amb ales que no li permeten de volar, i potes grosses i fortes.
L’únic representant és l'estruç
estenoglossos
Malacologia
Subordre de mol·luscs gastròpodes prosobranquis que tenen la ràdula estreta i l’obertura de la closca prolongada en un canal o sifó més o menys llarg i tancada per un opercle corni.
Tenen el sistema nerviós concentrat, i els sexes són separats La majoria són marins Algunes espècies són paràsites, i n'hi ha d’altres de depredadores o necròfagues Els representants més característics són el corn, el buccí i la ballaruga
llança
Història
Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.
Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària
limes
Història
Militar
Nom llatí que significava ‘camí’ i designava, al començament de l’edat imperial, un camí militar fortificat, una línia flanquejada d’elements defensius que s’estenien al llarg de centenars de quilòmetres.
En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars
dalla
Agronomia
Eina de dallar formada per una fulla de ferro puntuda amb tall per una vora, més llarga i menys corbada que la falç i fixada per un extrem en un mànec llarg.
balsamina africana
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, de fulles lanceolades, fistonades, tiges estriades de vermell i flors una mica irregulars, d’un color vermell de cinabri, amb un llarg esperó.
Originària de l’est de l’Àfrica tropical, és conreada als jardins
rivetat | rivetada
Faixa rivetada
Heràldica
Dit de la peça que té a tot el llarg dels seus perfils un filet d’un altre esmalt menys a les puntes o extrems que toquen les vores de l’escut.