Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
sembrat
Heràldica
Dit del camper o de la peça carregats d’un nombre il·limitat d’objectes idèntics, alguns dels quals, representats només en llur meitat, surten de la vora de l’escut.
Hom parla de sembrat de França quan l’objecte que carrega són flors de lis d’or damunt d’atzur
paraneu
Esport
Excursionisme
Peça de tela impermeable que, agafada a les botes de muntanya, envolta la cama fins a sota el genoll perquè la neu no la mulli ni penetri a les botes.
ganxo
Peça de metall o de matèria dura i de forma corbada que acaba en punta i serveix per a penjar-hi alguna cosa o per a agafar-la-hi; croc.
fugat | fugada
Música
Dit d’un fragment o d’una peça musical que hom ha tractat a manera de fuga, però sense subjectar-se a les regles establertes per a la fuga clàssica.
macassar
Peça, generalment de teixit i de formes decoratives, amb què hom cobreix el respatller i els braços d’un seient per a protegir-los de la brutícia i el desgast.
napoleó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or encunyada del 1805 al 1815 amb el bust de Bonaparte, especialment la peça de 20 francs; la de 40 francs d’or era anomenada doble napoleó
.
cotonina
Indústria tèxtil
Tela de cotó gruixuda, que forma llistes, produïdes per les diferents direccions del lligat de sarja a retorn amb què és teixida; generalment hom la tenyeix o blanqueja en peça.
clau del bauprès
Transports
Peça de fusta molt gruixuda, introduïda als espatllons i amb un buit al mig, on s’endinsa l’extrem inferior del bauprès i que serveix de lligam amb la proa.
brida
Dos tipus diferents de brides; a dalt, en una canonada; a baix, en una màquina-eina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per tal de limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una eina a una màquina.
entremès
Teatre
Des de la fi del s XVI, peça teatral, de caràcter menor, escrita en llenguatge planer i sovint dialectal, que anava destinada a un públic pagès i menestral, poc exigent.
Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del s XVIII,…