Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Mieres
Municipi
Municipi d’Astúries.
Situada alS d’Oviedo, a la vall del riu Caudal, és un centre miner molt destacat El 1874 fou iniciada l’explotació de carbó i fou construït el ferrocarril el 1958 hi havia unes 26 explotacions mineres, moltes de les quals han hagut de tancar-se a partir de la dècada següent arran de la greu crisi del sector Actualment destaca com a ciutat comercial
Zuiderzee
Golf marí
Antic golf de la mar del Nord, a la costa septentrional dels Països Baixos.
Es formà als XIII, després d’haver-se romput el cordó de dunes de l’arxipèlag de les illes Frisones i en produir-se la invasió del llac Wieringen per la mar La construcció d’un dic de 30 km, acabat el 1932, tancà el golf i convertí el Zuiderzee en el llac d' IJssel , cosa que ha permès la formació de grans pòlders
White River
Riu
Riu de l’Amèrica septentrional, EUA, afluent de l’Arkansas (1 126 km de longitud i 73 000 km2 de conca).
Neix a les Boston Mountains, al NW d’Arkansas EUA, penetra alS de Missouri i, novament a Arkansas, desguassa a l’Arkansas prop de la confluència d’aquest amb el Mississipí Navegable durant uns 600 km, fins a Batesville, el seu curs superior és aprofitat al sector comprès entre les Boston Mountains i l’altiplà d’Ozark, per a la producció d’energia hidroelèctrica
coll del Bruc
Collada
Depressió (627 m alt.) de la línia de crestes que separa la conca d’Òdena de la conca baixa del Llobregat (al límit dels municipis del Bruc i de Castellolí, a l’Anoia), a l’extrem occidental del massís de Montserrat.
Per tal d’evitar el congost de Capellades, que seguia la via romana i l’antic camí ral, des del començament al s XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida, la qual té en aquest indret el punt més difícil del seu recorregut El 1974 fou inaugurat el túnel del Bruc , de 1 200 m entre els termes del Bruc i de Castellolí
Argenteuil
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Oise, a l’Illa de França, França, situada vora el Sena, a les rodalies de París.
Desenvolupada en el primitiu nucli que nasqué al voltant d’un monestir creat al s VII, actualment és un nucli industrial de gran activitat metallúrgica, d’obtenció de productes químics i de fabricació de mobles És alhora un centre agrícola que abasta París Cap a la dècada del 1870, Manet i, especialment, Monet la prengueren sovint com a tema d’alguns de llurs quadres impressionistes més coneguts
Amèrica Central
Subcontinent
Subcontinent format per la part d’Amèrica compresa entre els istmes de Tehuantepec, a Mèxic, i de Panamà.
Seguint un criteri geofisiogràfic, els seus límits són, al N, la serralada Neovolcànica, a Mèxic, i alS, la vall inferior de l’Atrato, a Colòmbia Seguint, però, criteris polítics, comprèn les repúbliques de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, amb la Zona del Canal, i Belize alguns autors hi inclouen, també, Mèxic Cal incloure-hi, també, el rosari d’illes antillanes
serra d’Alfaro
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia al límit entre la Marina Alta i el Comtat, dirigida de SW a NE.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla
vegueria d’Agramunt
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera de Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.
En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, als XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt
l’Abella

L’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situat a 722 m, sota els cingles del pla de la Garga, a la vora dreta de la riera del Congost, que la separa del poble d’Aiguafreda, amb el qual forma conurbació.
Originàriament fou una masia, de la parròquia de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l’Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal L’estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d’Aiguafreda, en lloc d’estiueig ha produït l’actual desenvolupament
port Fangós
Història
Antic port de la ciutat de Tortosa, al delta de l’Ebre, dins l’actual terme de Sant Jaume d’Enveja (Montsià).
Situat al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius Al sud es formà el port nou dels Alfalcs