Resultats de la cerca

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©

El seu nom estigué lligat al de Marcel Carné, per a qui realitzà les millors interpretacions a Le jour se lève 1939, Les enfants du paradis 1944 i Les visiteurs du soir 1942

Formà part de la direcció de La Nouvelle Revue française i publicà novelles i contes, d’intenció moralista entre d’altres L’Ordre premi Goncourt, 1929, el conte La Grâce 1941 i els reculls de relats Attendez l’aube 1970 i i Avons-nous véçu 1977 Publicà també assaigs de crítica Proche du silence , 1973 i el dietari Je vous écris 1960-63 El 1968 fou elegit membre de l’Académie Française

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…

Rebé una gran influència de l’escultor ARodin, i alternà l’escultura realitzà diversos monuments amb el mestratge del dibuix La seva escultura es caracteritza per una preocupació en la composició dels volums i els buits, distribuïts amb una gran sobrietat de formes

Escriví nombroses novelles i narracions, en les quals intentà de reflectir la psicologia femenina Roberta , 1896 L’amore di Loredana , 1908 La divina fanciulla, 1920 i la de la infància Farfui 1909, L’occhio del fanciullo 1914, Le cose più grandi di lui 1922, etc

Contribuí a la valoració de l’art de les civilitzacions no occidentals i dels períodes arcaics i a la seva assimilació pels corrents avantguardistes de la primera meitat de segle Fou el fundador dels Cahiers d’Art 1926-60, publicació impulsora de l’avantguardisme que l’any 1937 edità una monografia dedicada a l’art català Autor d’estudis sobre l’art antic dels pobles mediterranis i de Mesopotàmia, excellí en monografies sobre artistes contemporanis, entre els quals sobresurten les de Picasso, del qual és el catalogador més exhaustiu, Matisse, Braque i Léger

Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena recuerdos cantonales 1875, Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón 1875, Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil 1876 i Memoria de la pacificación 1877 Corresponsal de La Academia de Madrid i després de Le Petit Parisien a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96 Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca hi residí uns quants anys, i…

Féu notables recerques en química mèdica, i especialment en l’orgànica Estudià les amines, el glicol i la glicerina Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom, i analitzà diversos hidrocarburs saturats

Fill d’un pastor teòleg, es féu conèixer en el món literari amb Digte ‘Poesies’, 1828 Després de Sang og sang ‘Càntics’, 1840, Til Een ‘A l’Única’, 1848 representa la sublimació de l’amor a la muller i un dels punts més alts de la poesia amorosa danesa En un to líric molt afinat escriví també Hjortens flugt ‘La fugida del cérvol’, 1855