Resultats de la cerca

Situació Aspecte de la capçalera de l’església amb l’absis decorat amb dobles arcuacions entre lesenes ECSA - E Pablo L’església de l’antic castell de Montmell es troba a 700 m d’altitud sota les restes del castell de Montmell Per arribar-hi cal agafar la carretera que des de la Bisbal del Penedès va a la Juncosa A 300 m de la sortida d’aquest poble surt una pista a la dreta, que mena a la vall de Sant Marc Just a l’indret de l’església nova del Montmell avui abandonada, un corriol puja fins a la capella, penjada sota la penya on és emplaçat el castell, en 15 minuts…

L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i la concessió d’aquesta…

La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals La capçalera, rectangular, és més estreta Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt , fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de…

Considerada com la fira més antiga de la península Ibèrica, data de la primera meitat del segle XI Conegué molts alts i baixos al llarg de la història i canvis de data per la Mare de Déu d’Agost, per Sant Miquel, al setembre, i, a partir del segle XIV, per Tots Sants d’aleshores ençà prengué el nom actual, nom que ha perviscut malgrat que a partir del 1993 s’acordà traslladar-la a l’octubre Se celebra cada tercer cap de setmana d’octubre i du el nom del patró de la ciutat Actualment inclou la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, l’Auto Fira, el Boulevard del Comerç, la Fira d’Artesania…

L’església parroquial de Sant Joan ha aglutinat un dels dos nuclis principals del poble de Foixà l’altre és el del castell El lloc apareix esmentat l’any 1019 amb el nom de “ Fuxan” L’església parroquial s’esmenta l’any 1058, en què la comtessa Ermessenda la restituí al bisbe de Girona Figura en les Rationes decimarum de l’any 1280 i en les llistes de parròquies del 1362, del final del segle XIV i d’època posterior L’edifici actual és del segle XVI amb algun afegitó posterior sense fer exploracions als murs és impossible de determinar si pot conservar algun vestigi anterior És…

Església parroquial que presideix el poble de Mollet L’edifici actual és una gran construcció neoclassicista de tres naus i un esvelt campanar aixecats entre els anys 1847 i 1866 El lloc de Molletus , o la villa Molleti , és esmentat entre el 834 i el 922 en tots els preceptes carolingis de confirmació de béns de l’església de Girona, que posseïa la meitat de l’esmentada vila rural L’església de Sant Joan de Moleth és citada des del 1074 i consta que el 1086 el bisbe de Girona Berenguer Gaufred havia infeudat els seus delmes a Berenguer Gaufred de Cervià En els segles posteriors…

N'era el distintiu una creu de vuit puntes d’or, perfilada d’esmalt blanc, cantonada de flors de lis d’or i carregada al centre amb un escut ovalat de gules que, per un costat, té una imatge de sant Lluís portant una corona de llorer en una mà i una d’espines a l’altra amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Ludovicus Magnus Instituit 1693 en lletres d’or, i per l’altre costat, una espasa nua d’or passada dins una corona de llorer amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Bellicae Virtutis Praemium , en lletres d’or Va penjada d’una cinta roja Fou suprimit el 1792, i, restablert…

De nom Antoni Alabau i Quingles, es feu trinitari descalç el 1743 i visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou cronista general Publicà algun llibre piadós en castellà, com ara una extensa Vida del Beato Miguel de los Santos 1779, més tard traduït al català per ell mateix ~ 1784 D’altra banda, diverses edicions li atribueixen l’arranjament del drama de La Passió , repetidament imprès durant la segona meitat del segle XVIII Les versions conservades, però, no sempre són fidels al mateix text sovint n’alteren l’ordre, n’eliminen algunes parts i fins de vegades…