Resultats de la cerca

Professional entre el 1932 i el 1936, l’any del seu debut aconseguí la tercera posició a la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1933 s’incorporà a l’equip del Bestetti i fou el primer ciclista espanyol, juntament amb Vicente Trueba, que finalitzà un Giro d’Itàlia 1933 El 1935 prengué part a la primera Vuelta Ciclista a Espanya Guanyà una etapa de la Vuelta a Ponferrada 1933, una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya 1934 i el Trofeu Masferrer 1934, i fou tercer en la Tarragona – Madrid 1936

Entre el 1967 i el 1983, fou quinze vegades campió de Catalunya en llançament de martell i dues vegades campió d’Espanya 1969, 1977 L’any 1976 establí el rècord català de la prova També guanyà dos Campionats de Catalunya en llançament de pes 1972, 1973 Fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola També fou preparador físic de l’equip de basquetbol del FC Barcelona durant dinou anys, entitat en la qual ingressà l’any 1971 Posteriorment fou director tècnic del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona

S’inicià amb l’Estic Vic 1992, jugà al CP Masies de Voltregà i la temporada 1998-99, després de pujar a primera catalana, tot l’equip passà en bloc al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà cinc Lligues Catalanes, quatre Campionats d’Espanya, tres Copes de la Reina, dues Copes Catalanes, una Lliga estatal i una Copa d’Europa Entremig també jugà una temporada al CP Vic i fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampiona d’Europa 1999

Es formà al Club Samyd d’Eivissa i s’inicià en l’alta competició el 1995 Guanyà el Campionat d’Europa júnior de combat en la categoria de menys de 60 kg i per equips 2009 Es proclamà campiona d’Espanya sub-21 2009 i universitària en la categoria de menys de 61 kg, competint amb l’equip de la Universitat de Barcelona 2010 En l’àmbit absolut, aconseguí la medalla de plata individual i la d’or per equips en el Campionat d’Espanya 2009 També competí pel CE Mediterrani

Fou pioner en la pràctica i l’organització de competicions d’orientació a Catalunya, al capdavant del Grup Excursionista Santfeliuenc Fou membre de les primeres seleccions nacionals de Catalunya, el 1990 i el 1993, i primer campió de la Copa Catalana 1989 i la Lliga Catalana 1991 Collaborà en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i s’incorporà a l’equip tècnic de la Direcció General de l’Esport Des del 2005 és cap de l’Àrea d’Alt rendiment i esport federat del Consell Català de l’Esport

Fou tres vegades campiona d’Espanya d’esquí alpí 2000, 2001, 2002 Fou segona a la Travessa d’esquí de muntanya de la Vall Fosca 1998, 1999 i primera a la Travessa dels Pirineus 1999 Membre de la selecció espanyola d’esquí de muntanya, guanyà una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2001 i participà en dues proves de la Copa d’Europa per equips, en què obtingué una tercera i una quarta posició 2001 Participà també en el Raid Gauloises Transhimàlaia 2000, amb l’equip Buff-The North Face

Jugà com a defensa al primer equip del Futbol Sala Martorell entre les temporades 1994-95 i 2003-04 Posteriorment jugà al CD Xota Navarra 2004-05, retornà al Martorell dues temporades 2005-07 i prosseguí la seva carrera al FS Cartagena 2007-08 i al Gelida Futbol Sala 2010-11 Guanyà quatre Copes de Catalunya amb el Martorell 2001, 2002, 2004, 2006, i la temporada 2001-02 fou subcampió de la Lliga de divisió d’honor Amb la selecció catalana fou campió d’Espanya sub-23 1997

Es formà a la Unió Esportiva Santboiana on es guanyà el sobrenom de Garri savi Jugà a l’equip de Sant Boi sorgit tot just després de la fundació i durant les dècades de 1920, 1930 i 1940 fou un dels jugadors catalans més destacats La seva posició era la de centre i mig d’obertura Guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933 i quatre cops la de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1955 Fou cinc cops internacional amb la selecció espanyola Jugà molts anys al costat del seu germà Joan, conegut com Garri boig

Format a l’Escola SAMA de Vilanova, passà al CP Vilafranca 1998-2002 i la temporada 2002-03 anà al CP Vilanova, on alternà entre l’equip júnior i el de segona catalana fins que debutà a l’OK Lliga Després de guanyar la Copa de la CERS 2006, marxà dos anys al CE Vendrell, amb el qual pujà a primera divisió estatal Tornà una temporada al club vilanoví i en jugà una altra al CP Sitges abans de fitxar pel SPRS Ploufragan de la primera divisió francesa

Competí representant el Club Verneda de Barcelona i es proclamà subcampió del món 2004, d’Europa 2005, 2010 i dels Jocs Mun-dials 2006 Sempre en la categoria de 77 kg, fou tretze vegades campió d’Espanya en l’especialitat de combat i vuit vegades en duo, fent parella amb Àlex Barrero Ha format part de la selecció estatal i de l’equip català de jujitsu Fou designat esportista d’alt nivell pel Consell Català de l’Esport i Millor Competidor d’Europa 2005 pel Comitè de la Federació Internacional de Jujutsu