Resultats de la cerca

Féu, des del 1897, nombroses expedicions etnològiques a Àfrica A Frankfurt fou professor d’antropologia 1932 i director del museu etnogràfic 1934 Escriví Atlantis Volksmärchen und Volksdichtungen Afrikas ‘Atlàntida contes i poemes populars d’Àfrica’, 1922, Atlas Afrikanus 1922-31, Vom Völkerstudium zur Philosophie ‘De l’estudi dels pobles a la filosofia’, 1925 i Kulturgeschichte Afrikas ‘Història cultural d’Àfrica’, 1933

Fou un cotitzat retratista a Boston fins a la Guerra de la Independència dels EUA Establert a Londres el 1775, es dedicà preferentment a la pintura d’història Fou un precursor de la pintura romàntica Watson i el tauró, 1778, National Gallery of Art de Washington més endavant el seu estil esdevingué amanerat Hom el considera fundador de l’escola pictòrica nord-americana

Exiliat a Cuba després de la guerra civil de 1936-39, fou professor de literatura a Santiago Escriví, en castellà, poesia Espejos, 1920, novella Sin velas, desvelada , 1927 Puerto de sombra , 1928 Agor sin fin , 1930 i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano 1935 Són especialment importants la seva Historia de la literatura española 1932 i, sobretot, Literatura española contemporánea 1952

Marquès i després duc d’Almodóvar del Río Fou successivament ambaixador a Peterburg, a Lisboa i a Londres, fins el 1778 Fundà la Sociedad Económica de Amigos del País, de Segòvia Escriví Década epistolar 1781, on exposà la situació de la literatura francesa, i Historia política de los establecimientos ultramarinos de las Naciones Europeas , adaptació, inacabada, de l’ Histoire philosophique de Raynal

Obrí la literatura danesa als corrents ideològics i estètics europeus Historiador — Introduction til de fornemste europaeiske Rigers Historie ‘Introducció a la història dels principals regnes europeus’, 1711— i escriptor satíric — Peder Paars 1719-20—, té una sòlida producció dramàtica, influïda per la Commedia dell’Arte, Molière i els clàssics Den Vaegelsindede ‘El vacillant’, Jean de France, Jeppe paa Bjerget, Mester Gert Westphaler 1920

Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610

Fou governador del monestir benedictí de Banyoles 1584-95 i abat dels de Breda i Ripoll 1615-16, on establí una notable infermeria Amic del cronista Pujades, el 1591 publicà a Madrid un Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España reeditat el 1595 Deixà inèdita una història del monestir de Sahagún

Protegit per Andrònic II, professà a Constantinoble Lluità contra l' hesicasme fins que, regnant Joan Cantacuzè, fou condemnat pel sínode del 1351 Es retirà al seu monestir de Khóra, i escriví l’'Ελληνική Ἰστορία ‘Història grega’ que va des de l’ocupació llatina 1204 fins el 1359 També deixà un epistolari important, opuscles gramaticals i retòrics, hagiografies i molts altres treballs

Fou un notable promotor i animador d’activitats musicals al seu país La seva obra, que comprèn nombroses òperes, música de cambra i sacra, està lligada a les tradicions i a la història de Polònia i constitueix una aportació decisiva a la creació d’una òpera nacional És autor també del tractat Ritme i prosòdia de la llengua polonesa 1918

Professor, a París, de filologia hebraica i d’història de l’antic Orient, fou un dels primers del món a transcriure i comentar els manuscrits de la mar Morta Entre les seves obres destaquen Aperçus préliminaires sur les manuscrits de la mer Morte 1953, Livre des hymnes découverts près de la mer Morte 1957, Écrits esséniens découverts près de la mer Morte 1959