Resultats de la cerca

Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’encíclica Ad…

Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom pogués…

Advocat, per la seva efeminada constitució física fou encarregat per Lluís XV d’una missió secreta a Rússia 1755 fent-se passar per dona, enganyà l’emperadriu Elisabet I i aconseguí una millora de les relacions francorusses 1756 Lluità durant la Guerra dels Set Anys, i més tard fou secretari de l’ambaixada francesa a Sant Petersburg i a Londres 1762-77 En tornar a França, Lluís XVI l’obligà a portar vestits femenins Escriví Loisirs du chevalier d’Eon ‘Ocis del cavaller d’Eon’, 1775

Es formà a Badajoz i a Madrid i exposà per primera vegada l’any 1957 La seva pintura és bàsicament expressionista i evolucionà fins a adoptar una figuració descomposta que recorda les obres de F Bacon Fou professor de l’Academia de San Fernando de Madrid

Debutà en la companyia de Maria Tubau en el Teatre Líric de Barcelona 1893 Fou un excellent intèrpret d’obres de Pitarra, Guimerà i Emili Vilanova Posteriorment, feu teatre castellà, i es dedicà principalment a la màgia i al transformisme

Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció

Fou fourierista i republicà durant la seva joventut El 1852 publicà els Poèmes antiques , veritable manifest de l' escola parnassiana en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers Posteriorment publicà els Poèmes barbares 1862 i els Poèmes tragiques 1886 La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hellenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció

Actuà a Roma i el 1556 passà a la cort ducal de Baviera És autor d’obres profanes cançons, madrigals, villanelle i religioses misses, oficis, himnes, salms i lletanies Hom el comparà amb Palestrina Són cèlebres els Psalmi Davidis poenitentiales Deixà més de set-cents motets, forma musical de la qual és considerat el millor compositor

Debutà el 1941 amb la seva pròpia orquestra, s’especialitzà després en la direcció d’orquestres de jazz i aconseguí ràpidament un èxit extraordinari, especialment pels seus arranjaments instrumentals i versions inèdites de peces conegudes

En la seva joventut es decantà vers l’estudi de les ciències exactes i humanístiques sobretot de la filosofia, les quals conreà durant la seva estada als centres d’estudi de Dijon i Angers Després, però, el seu interès se centrà entorn de les ciències de la natura, especialment de la biologia Fill com era d’una família noble i benestant el seu pare ocupà importants càrrecs en l’administració reial, gaudí tota la vida de prou llibertat econòmica per a poder-se dedicar a les seves recerques, al principi estimulades pel desig d’explotació racional dels boscs i de les fargues de les seves…