Resultats de la cerca

Fill de Fortuny Iñíguez i besnet i hereu de Fortuny I, el qual succeí probablement essent molt jove, en abdicar aquest Sembla que fou el darrer rei de la dinastia Ènnega , sota la regència del besoncle Íñigo Garcés, i que fou deposat, juntament amb el regent, pel comte Ramon I de Pallars, amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries al lloc seu fou exaltat el seu nebot, primer sobirà de la dinastia Ximena

Muller de Joan Mei , impressor flamenc radicat a València, en enviduar 1556 continuà el negoci i estampà obres importants, com la Crònica de Jaume I 1556 i la de Ramon Muntaner 1558 El 1558 es casà amb l’impressor Pedro de Huete, que continuà la impremta de Mei Vídua de nou el 1587, continuà l’ofici amb el seu fill Pere Patrici , que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella

El 1940 s’installà als EUA on exercí com a professor de literatura La seva poesia és influïda per la de Juan Ramón Jiménez i entre la seva obra es destaca 32 poemes breves 1927, Trópico 1930, Cuatro poemas 1940, Antología poética 1956, Antología penúltima 1970, etc Compilà diverses antologies Cien de las mejores poesías españolas 1965, La poesía hispanoamericana desde el modernismo 1968, etc El 1992 publicà la seva darrera obra Hasta luego

Dedicà la seva actuació professional a l’organització de l’Acadèmia Cots, fundada pel seu pare Ramon Cots i Cazador el 1879, fins a convertir-la en la més important dels Països Catalans per a l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes, amb centre a Barcelona i amb 15 sucursals El 1918 fundà l’Editorial Cultural per a la publicació d’obres de text, algunes de les quals dedicades a l’ensenyament del català

Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió

Dirigí els periòdics Diari de Mataró i Llibertat S’exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a La Dépêche , escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963 És pare del promotor cultural Ramon Gual i Casals

Cronista i panegirista dels amirites i, posteriorment, de diversos taifes Almeria, València, Xàtiva, Tortosa, Saragossa i Dénia, descriví algunes campanyes d’Almansor Santiago de Compostella, Cervera i d’'Abd al-Malik al-Muẓaffar La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història de l’Àndalus i de les relacions amb els regnes cristians una cassida és dedicada al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon de Barcelona

Prevere i beneficiat de l’església parroquial de Selva, és autor d’un noticiari de Mallorca, en català, conservat a la Biblioteca March de Mallorca, barreja de dades diverses, on recull esdeveniments locals, penalitats i privacions soferts pels illencs ocorreguts durant els anys 1747-71 a diferents pobles de Mallorca El llibre el copià, el 1846, el seu nebot, el doctor Joan Ferragut Solivellas Modernament ha estat editat per l’historiador Ramon Rosselló 2001

Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de sant Ramon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610

Nasqué amb la voluntat d’enaltir l’esport català i en ressenyava l’actualitat esportiva, especialment de Barcelona Hi participaren Emili Pellicer, Ramon Larruy, Josep M Guilera, Antoni Armangué, Crack , i illustradors com Passarell , Chor , Freixas, Quelus i Benigani Pompeu Fabra hi publicà algunes de les Converses Filològiques i Carles Soldevila hi signava la secció anomenada Circumloquis Els seus redactors, amb Crítias i Vicenç Bernades al capdavant, ingressaren posteriorment en el setmanari L’Esport Català