Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
galeopitec
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels dermòpters de la família dels cinocefàlids, que comprèn dues espècies (C. volans i C. variegatus), que atenyen uns 40 cm i es caracteritzen per la presència de patagi
.
Habiten al SE d’Àsia i a Indonèsia
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és ara l'…
cupressàcies
Botànica
Família de coníferes que comprèn arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticil·lades, petites, esquamiformes, aciculiformes de joves, i de flors unisexuals disposades en estròbils esquamosos, sovint lignificats els corresponents a les flors femenines.
Cupressàcies més destacades Chamaecyparis camecíparis Cupressus sempervirens xiprer , xifrer Juniperus communis ssp communis ginebre , ginebró, ginebrer Juniperus communis ssp nana ginebró Juniperus oxycedrus càdec , ginebre, ginebró Juniperus phoenicea savina , sivina Juniperus sabina savina de muntanya Juniperus thurifera savina turífera Thuja orientalis tuia
paxil·làcies

paxil·làcies Paxil·le tòxic
Drew Henderson (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Família d’agaricals, inclosa a vegades en l’ordre de les boletals, que comprèn fongs amb esporocarps grossos o mitjans, de colors castanys, amb espores brunes o negres, i de làmines decurrents i fàcilment separables.
El paxille tòxic Paxillus involutus té un barret gran, que arriba als 25 cm de diàmetre, amb el marge enrotllat i la superfície vellutada i brillant, de color marró vermellós Làmines un pèl decurrents, de color crem i tacades de rovell Peu de color més clar que el barret, tacant-se de marró vermellós amb el tacte Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals Tot i que poc probable, s’ha d’evitar confondre el rovelló amb aquesta espècie
pseudoescorpins

Aspecte dorsal d’un pseudoescorpí
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus de talla petita (d’1 a 7 mm), amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça quelada, de manera semblant als dels escorpins.
Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot, entre papers i…
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
química analítica
Química
Branca de la química que comprèn el conjunt de coneixements teòrics, principalment pertanyents al camp de la química física (equilibris en solució, equilibris heterogenis, electroquímica, espectroscòpia, etc), que constitueixen el fonament de l’anàlisi química.
Sant Feliu de Buixalleu

Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
Sant Bartomeu del Grau
Sant Bartomeu del Grau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…
Clariana de Cardener
Clariana de Cardener
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb el Bages.
Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964 Regula els cursos…