Resultats de la cerca

El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida del conde…

Estudià als jesuïtes de Sarrià i començà a treballar com a professional publicitari abans de dedicar-se a la literatura de creació El 1993 es traslladà a Los Angeles Califòrnia, on fixà la residència Començà amb novelles per a joves, com El príncipe de la niebla 1993, premi Edebé, El palacio de la medianoche 1994, Las luces de septiembre 1995, novelles que formen la Trilogía de la niebla , i Marina 1999 El 2001, la publicació de La sombra del viento , el revelà com un fenomen d’èxit internacional i la novella es convertí en un best-seller arreu del món, i rebé diversos premis,…

Amb Sergi Schaff, Pere Balañà i altres fundà el grup Gente Joven del Cine Amateur, que durant els seus anys d’existència 1953-57 tingué una considerable influència Obtingué premis internacionals amb films amateurs , i després ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid, on conegué Josep Maria Font i Espina , amb qui feu el guió de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, dirigides per Antonio Isasi Isasmendi Collaborà en diversos documentals Cristo fusilado ,1962 Diálogos para la paz ,1964 i les comèdies El arte de no casarse i El arte de casarse 1966 El 1967 tornà…

Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…

Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la…

Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras Màlaga, 1974 jaciment tartessi…

Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i feu, a Barcelona i Madrid, els estudis per al títol de doctorat Dirigí el periòdic “Las Antillas”, a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal, des d’on participà en el moviment inicial del Sexenni i collaborà, entre altres periòdics, a “El Federalista” i “La Flaca” Aviat es dedicà a escriure, en llengua catalana o castellana, peces teatrals còmiques, i sobretot sarsueles per a les quals habitualment compongué ell mateix…

Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó  Les tres germanes  2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés  La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla  La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En televisió, ha…

Doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exerceix de mestra de secundària i collabora amb diferents universitats S'ha dedicat especialment a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, i també a analitzar-ne la repercussió que tenen en l’ensenyament Respecte a la literatura, fa crítica literària, conferències, ponències, escriu articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines Cal destacar-ne Dona finestrera 1997,  Dona balconera A les penes, llibreries 2007 i  Sor…

Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió en marcs…