Resultats de la cerca

Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici…

Fill del notari barceloní Pere Marc La seva actuació s’estén del 1298 al 1338 Ocupà diferents càrrecs palatins, com el d’escrivà 1298-1300, escrivà de ració 1300-08 i tresorer reial de Jaume II 1308-25 i mestre racional d’Alfons III 1333-35 Intervingué en nombroses activitats diplomàtiques, tant de caràcter internacional com de política interior L’any 1319 rebé l’encàrrec de Jaume II d’escriure en nom seu una lletra a Sanç I de Mallorca per tal de dissuadir-lo de trencar el vassallatge al rei d’Aragó El 1331 participà en les negociacions entre Alfons III i el rei de…

Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres

Fou proclamat hereu del tron, i, quan el seu pare anà a Roma a fer valer els seus drets a la corona imperial, el deixà de regent, i morí S'havia casat amb Blanca de França, filla de Lluís IX, amb la qual tingué dos fills, Alfons i Ferran, dits els infants de la Cerda la Cerda

El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons…

És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó

El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis

Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central

Es casà amb Blanca de So, hereva del vescomtat d’Évol Rosselló Acompanyà el rei Alfons IV en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol 1424-25 Sostingué un plet amb Bernat de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest 1454