Resultats de la cerca

Es llicencià en lletres a Barcelona 1916, conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós , 1935 El Palau Reial de Palamós , 1936 Los Pallarès en la historia de Palamós , 1948, Girona La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936 i Barcelona…

Continuà els negocis tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París

Titulat el 1915 a Barcelona, on fou catedràtic de l’escola d’arquitectura 1922-60 Del 1920 al 1925 collaborà amb Francesc de P Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes Típic representant del monumentalisme, evolucionà des de l’historisme de La Unión y el Fénix 1930 a la major austeritat del Banco Español de Crédito 1942-47, ambdós edificis a Barcelona

Del 1914 al 1939 formà part de la cobla la Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat el millor solista de l’instrument Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record , Victoriosa , etc

La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí

Durant la guerra del Francès s’uní al sometent d’ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d’exèrcit de reserva En 1821-23 fou síndic de l’ajuntament de Barcelona com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l’audiència de Barcelona

És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado 1846, de Víctor Balaguer

Ensenyà humanitats a Veruela Aragó, fins que l’any 1914 s’incorporà a l’equip dedicat a l’edició documental de fonts jesuítiques Monumenta historica Societatis Iesu , que dirigí 1920-22 La seva aportació científica inclou la primera edició dels Exercicios espirituales de sant Ignasi Madrid 1919 i també l’edició crítica de les constitucions de la companyia Roma 1934-38

Segon fill de l’almirall Bernat de Cruïlles i de Peratallada El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d’unes galeres i li fou donada la tinença del castell d’Esglésies El 1328 comandà l’estol català que collaborà amb el castellà de l’almirall Alfonso Tenorio a l’estret de Gibraltar contra els marroquins Fou lloctinent de procurador de València 1329-31 Actuà reiteradament com a ambaixador d’AlfonsIII a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins desembarcà tot seguit a Algesires, on fou ferit de…

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament