Resultats de la cerca

Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del…

Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona

Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Castell de Sin Foradada Castell de Terrassa Castell de l’Espluga de Merli Graus Castell de Graus Castell de Benavent Castell de Panillo Castell de Fontova Castell de Cancer Castell d’Aguilaniu Castell de Lomberres Castell d’Erdao Castell de Güel Castell de Jusseu Castell de Casterlenes Perarrua Castell de Perarrua Castell de Besians La Pobla de Castre Castell de Castre Santa Liestra Castell de Santa Liestra Castell de Sant Quilis La Vall de Bardaixí Castell de…

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme

Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles…

Desenvolupament enciclopèdic Estructurat en tres parts, indicades pel subtítol “Llegendari, cançons, odes”, consta de quaranta poemes breus i d’un poema èpic, Llegenda de Montserrat , format per tretze cants, que conta la llegenda de fra Garí Verdaguer recull en l’aplec gairebé tota la producció de tema montserratí la publicada arran de les festes del suposat millenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu 1880, com a culminació d’una gran campanya religiosa i patriòtica en la qual tingué un paper molt rellevant com a poeta i ideòleg Cançons de Montserrat i Llegenda de Montserrat ,…

És installat en el palau del Batlle, un edifici gòtic valencià reformat al segle XVIII El museu no compra obres d’art i les seves collecions són formades a base de donacions i dipòsits Des de 2003, el museu rep el nom de Museu d’Art Contemporani “Vicente Aguilera Cerni” en homenatge al crític d’art i fundador No existeix una exposició permanent, tot i que amb l’obra del museu --de més de 500 peces-- hom mostra una introducció històrica a l’art contemporani Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia mostra d’artistes…

El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial

La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense