Resultats de la cerca

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913,  L’incendi…

El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació 1147 al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral Depengué fins el 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una villa romana del segle I

Eclesiàstic del bisbat d’Urgell, fou rector de Tiurana, Hostafrancs i Albes, canonge magistral de Tarragona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell i de l’arxidiòcesi tarragonina Publicà un voluminós sermonari intitulat Dominiques o plàtiques morals sobre los sagrats evangelis de cada una de les dominiques de l’any Manresa s d, dedicatòria del 1823, escrit en un català directe i eficaç, basat en la seva experiència homilètica fou reimprès a Tarragona 1834

És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral, vers el 1215, pel notari Andreu d’Almúnia, bé que és obra de l’escrivà i prevere Pere de Madriguera S'inicià amb el privilegi del rei Odó a Vic del 889 té set documents anteriors a l’any 1000, i la resta, dels s XI, XII i algun del XIII

Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida 1308-13 Celebrà un sínode 1308, on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda

Fou canonge de Santiago de Compostella i secretari reial A Conservación de monarquías y discursos políticos 1626, identificà les causes de la decadència castellana despoblació i abandó de l’agricultura, expulsió dels moriscs, emigració a les colònies, excés de clergues, els mayorazgos, la passivitat econòmica de la noblesa i els excessos fiscals Reclamà el redreçament de l’agricultura, una política de repoblació, la creació d’una marina potent i la circulació de metalls preciosos

De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas

Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092

Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l’arxiduc Carles El 1705 fou nomenat membre de la Junta d’Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710 A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat 1717 i es retirà a l’Ametlla del Vallès