Resultats de la cerca
Es mostren 3788 resultats
nimfeu
Art
A l’època hel·lenística i romana, construcció arquitectònica, de forma rectangular o el·líptica, o també absidal, amb fornícules i columnes, que en algunes ciutats de l’Àsia (Milet, Efes, Antioquia) i de Roma excel·lí per una veritable fastuositat escenogràfica.
Durant els períodes renaixentista i barroc, també reberen el nom de nimfeus les fonts monumentals —exteriors o interiors— de les grans villes a Tívoli, Frascati, Roma, etc
Carabaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la vall del Tajuña, prop d’Aranjuez.
En són conegudes les fonts d’aigua mineromedicinal aigua de Carabaña , que conté una gran quantitat de sulfats, sobretot sòdic, magnèsic i càlcic, que li confereixen acció purgant
el Ritort
La vall de Ritort des del coll d’Ares, al terme de Molló (Ripollès)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la vall de Camprodon (Ripollès), afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual s’uneix a Camprodon.
Neix al vessant meridional del pic de Costabona, a les fonts del Ritort o deus d’en Sitjar , dins el terme de Molló, i passa per Espinavell i Molló
Lurda de la Nou
Vista del santuari de Lurda de la Nou
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià del municipi de la Nou de Berguedà, a poca distància de l’església parroquial.
Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts
Alcossebre
Vista del nucli d’Alcossebre, davant de la platja del Carregador
© MPG
Poble
Poble del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situat a la costa, entre el cap d’Irta i la rambla de les Coves, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig Disposa d’un petit port Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro
Calcidi
Història
Literatura
Hel·lenista hispanoromà.
Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina
division
Música
Terme usat a Anglaterra durant el segle XVII per a designar una tècnica de variació, molt lligada a la pràctica de la improvisació, consistent en la repetició d’una seqüència de notes, generalment de tessitura greu i valors llargs (ground), sobre la qual un o diversos instruments melòdics despleguen tota mena de figuracions, en notes de valor més breu.
Una de les principals fonts d’informació sobre el gènere és el llibre The Division-violist or An Introduction to the Playing upon a Ground Londres, 1659, de Christopher Simpson
Vilamanya
El nucli de Vilamanya, dedicat a l’agricultura
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria (1200 m alt.) del municipi de Queralbs (Ripollès), dins la parròquia de Fustanyà.
Es troba en un pendent a la dreta del Freser, sobre les coves de Rialb Són molt notables les fonts de Vilamanya , que porten l’aigua al torrent del Barnit
les Masies
Caseria
Balneari
Caseria i estació balneària del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), uns 2 km al S de la vila i pròxima al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses font del Ferro originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, convertides al s XIX, per Pere ATorres, en les actuals installacions hoteleres i balneàries
Jacques Bacot
Etnologia
Geografia
Geògraf i etnòleg francès, especialista en civilitzacions asiàtiques.
Explorà el curs dels rius Yangzi i Mekong a la Indoxina 1907, descobrí les fonts de l’Irauadi a Birmània 1909 i convisqué amb diversos pobles tibetans 1913-14 1930-31