Resultats de la cerca

Format al Magdalene College de Cambridge, on es graduà l’any 1948, dedicà la seva activitat de recerca a l’estudi del món grec antic Fou director auxiliar de l’Escola Britànica d’Atenes 1952-55, conservador de l’Ashmolean Museum d’Oxford 1955-59 i, successivament, lector 1959 i Lincoln Professor 1978 d’arqueologia clàssica de la Universitat d’Oxford, on ha continuat des del 1994 com a professor emèrit És membre de l’Acadèmia britànica 1969 i professor d’història antiga de la Reial Acadèmia de les Arts 1990 Entre la seva extensa producció bibliogràfica cal destacar Die griechische Kunst ‘L’art…

El 1961 es doctorà per l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh Posteriorment desenvolupà la carrera de recerca a la Universitat de Boulder Colorado fins el 2004 Juntament amb Roy Glauber i Theodor Hänsch, el 2005 li fou atorgat el premi Nobel pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, que han permès el desenvolupament d’aplicacions com ara el GPS i altres instruments que requereixen una gran exactitud

Autor de drames històrics, a la manera de Racine, sentimentals i eròtics, obtingué un gran èxit durant la Restauració anglesa Virtue betrayed or Anna Bullen ‘La virtut traïda o Anna Bolena’, 1692, The Island Queens or The Death of Mary, Queen of Scotland ‘La reina de l’illa o la mort de Maria, reina d’Escòcia’, 1684, etc

És considerat el fundador de la moderna escola anglesa de jurisprudència analítica Residí un temps a Alemanya, on entrà en contacte amb Savigny, Niebhur, Schlegel i altres juristes d’aquella època Del 1828 al 1832 fou professor de filosofia del dret a la Universitat de Londres fruit de les seves lliçons és l’obra The Province of Jurisprudence determined 1832 El 1861 la seva vídua, l’escriptora Sara Taylor, publicà un recull de les seves conferències sobre filosofia del dret

La seva única realització, Drifters ‘Els impulsors’, 1929, donà peu a la creació de l’Escola Documental britànica Produí les obres realistes d’autors com Paul Rotha, Harry Watt, Basil Wright i, àdhuc Robert Flaherty i Alberto Cavalcanti Traslladat al Canadà el 1940 fundà i dirigí la National Film Board Posteriorment treballà també per a la Unesco

El seu primer poema fou Speculum Meditantis o Miroir de l’homme, allegoria escrita en francès Escriví en llatí Vox Clamantis , que tracta de les revoltes camperoles de l’època de Ricard II El seu poema Confessio Amantis 1390, en anglès, és una compilació de contes

Després de treballar a la televisió del seu país i de rodar el primer llargmetratge, Catch Us if You Can 1965, es traslladà als EUA, on realitzà alguns films d’acció com Point Black 1967, Leo the Last 1970, per la qual rebé el premi al millor director del Festival de Canes, i Deliverance 1972, i del gènere fantàstic, com Zardoz 1973 i Exorcist II 1977, no exempts d’una certa dimensió personal Excalibur 1980, el seu millor film, rodat a Irlanda, és un recull ampli i barroc de les llegendes arturianes També ha dirigit The Emerald Forest 1985, Hope and Glory 1987, Where the Heart Is 1990, Beyond…

Escriví composicions de circumstàncies per a aristòcrates i obres de teatre amb Dekker, Rowley i Webster The Witch of Edmonton 1658, The Lover’s Melancholy 1628 i ’Tis Pity She’s a Whore 1633 El teatre de Ford, influït per Burton, té un cert caràcter elegíac i es caracteritza per les anàlisis psicològiques i les passions dels personatges, sobretot les amoroses La resta de la seva obra conservada és The Broken Heart 1628, Love’s Sacrifice 1633, Perkin Warbeck 1634 i The Lady’s Trial 1639

Estudià al Swarthmore College de Pensilvània i es doctorà en física a la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York Treballà en els laboratoris Bell estudiant les propietats òptiques dels semiconductors i després en un model quantitatiu per descriure el comportament cooperatiu de la hemoglobina Posteriorment fou professor de física a les universitats de Berkeley 1961-64 i Princeton 1964-80, professor de química i biologia a l’Institut Tecnològic de Califòrnia 1980-97 i el 1997 tornà a Princeton com a professor emèrit de biologia molecular És reconegut per inventar la xarxa de Hopfield, una…

Primer comte d’Eldon, estudià a Newcastle i Oxford El 1776 començà a exercir com a advocat Diputat conservador 1782, el 1788 esdevingué procurador general i lord Nomenat fiscal general 1793 i lord canceller 1801, el 1799 rebé el títol de baró d’Eldon i, el 1821, el de comte Excellí com a jutge