Resultats de la cerca
Es mostren 803 resultats
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
Joaquim Manuel Fos
Indústria tèxtil
Industrial seder.
Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés
La Madeja Política
Setmanari
Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de «La Flaca».
Fou editat en castellà, a Barcelona, des de l’1 de novembre de 1873 al 3 de març de 1876 Hagué de suportar diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja” En els seus últims temps fou mensual, i la collecció completa és de 22 números Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava A°W°
Paris-Soir
Periodisme
Diari francès de tarda, fundat a París el 1923.
Des del 1930 Jean Prouvost el convertí en el primer diari parisenc, gràcies al sensacionalisme i a l’ús de la fotografia Dels 60 000 exemplars de l’inici atenyé els dos milions el 1938 Després de l’ocupació nazi, s’installà a Lió 1940 i la censura de Vichy el suprimí el 1943 Mentrestant, a París, els alemanys controlaven un fals Paris-Soir collaboracionista, desaparegut el 1944
Jean-Marie Roland de la Platière
Història
Política
Polític francès.
Inspector de manufactures a Lió, hi organitzà un club jacobí Més tard es féu girondí i fou ministre de l’interior 1792 Després del triomf jacobí fugí a Normandia, on se suïcidà en assabentar-se de l’execució, a mans dels jacobins, de la seva muller, Jeanne-Marie Roland de la Platière París 1754 — 1793, de nom de família Jeanne Manon Philipon, la qual havia collaborat activament amb ell
monodrama
Música
Tipus de representació teatral, molt propera al melodrama, en la qual un text parlat és recitat per un sol personatge de manera alterna, o bé simultània, amb un acompanyament musical.
Pygmalion Lió 1770, de Jean-Jacques Rousseau, està considerada la primera obra d’aquest gènere, malgrat que ell mateix l’anomenà scéne lyrique Georg Benda, que també escriví música per a la traducció alemanya de Pygmalion 1779, fou el compositor més important de monodrames de la segona meitat del segle XVIII Posteriorment, Lélio estrenada el 1855, d’H Berlioz, i Erwartung 1909, d’A Schönberg, en són els exemples més representatius
Renat Puig
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié
Joan Sala i Gabriel
Pintura
Pintor.
Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa
‘Uqba ibn Ḥaǧǧaǧ al-Salūlī
Història
Valí de l’Àndalus (734-741), successor d’‘Abd al-Malik ibn Qatan al-Fihrī.
Sota el califa Hišām ibn ‘Abd al-Malik , continuà les incursions per la Gàllia presa d’Arle, Avinyó, Lió i Valença, el 735 Acudí a Narbona, assetjada per l’exèrcit franc de Carles Martell, recuperà la ciutat 737 i, de retorn, ocupà Pamplona Al N d’Àfrica s’enfrontà a les revoltes dels berbers, que el derrotaren al Magrib el 740, i durant la seva absència de l’Àndalus fou destituït pel seu antecessor
Antonio Aldini
Història
Polític italià.
Catedràtic de dret polític Presidí el congrés de la República Cispadana que tingué lloc a Mòdena 1797, i féu prevaler el principi unitari federatiu Influí en la unió de la República Cispadana amb la Cisalpina 1797 Assistí a la consulta de Lió que transformà la República Cisalpina en República Italiana 1802 En tornar a Itàlia fou nomenat per Napoleó secretari d’estat 1805-15 Després de la restauració 1815 es retirà de la política
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina