Resultats de la cerca

Fill d’un enginyer, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, pianista aficionada Posteriorment estudià a la Harrow School 1929-32, al Royal College of Music de Londres 1932-34 i al New College d’Oxford 1934-37 L’any 1947 fou contractat com a professor adjunt a la Universitat de Birmingham i a partir del 1950 exercí la docència al departament de música del University College of Wales L’estada a Galles marcà decisivament la seva trajectòria creativa, ja que durant aquest temps es despertà el seu interès per la música popular gallesa i començà a compondre l’òpera The…

Paisatgista i pintor de marines Començà a pintar aquarelles, els temes de les quals passà després a l’oli Fou molt influït per l’obra de CLorrain, que estudià, especialment durant el període comprès entre el 1800 i el 1819, a fi de superar la seva captació de llums i atmosferes Sortida del sol enmig de la boira 1807 i Dido construint Cartago 1815, ambdós a la National Gallery de Londres El 1819 un viatge a Itàlia obrí una nova etapa en la seva producció 1819-1840, en la qual recercà les lluminositats intenses i els colors enlluernadors, fins a cercar només la llum per ella…

Influït al principi per l’obra de T Gainsborough, aconseguí després un estil personal i destacà principalment en el camp del retrat i del paisatge Mrs Ann Hawkins , Els llenyataires , Tate Gallery, Londres

Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder her Face ,…

És autor del poema The Letter of Cupid 1402, que havia estat atribuït a Chaucer, de qui era imitador A The Male Regimen parla de la seva pròpia joventut i hi fa algunes pintoresques descripcions del Londres del seu temps i de l’ambient de les tavernes de Westminster

El 1665 fou nomenat secretari de l’Almirallat Acusat d’haver pres part en el “Popish Plot” 1679, fou empresonat a la torre de Londres És conegut pel seu Diary 1660-69, obra en llenguatge xifrat de caire purament personal que presenta una visió de la vida quotidiana d’una època

La seva obra representa la manifestació del moviment surrealista a la Gran Bretanya La seva producció, dedicada també al disseny de teixits i a la ceràmica, és fruit d’una imaginació exuberant i fantàstica Interpretació d’un objecte trobat Regne vegetal 1935, L’eclipsi del gira-sol British Council, Londres 1945

Viatjà per Itàlia i Grècia, on estudià les principals obres de l’antiguitat clàssica Inspirat en aquests exemples, conreà un sobri estil neoclàssic en les seves obres principals British Museum 1823-47, edifici de Correus 1824-29 i Drury Lane Theater, tots a Londres En estil gòtic construí l’Eastnor Castle, a Hereford Restaurà també la catedral de York

Començà estudiant violí a Croydon, amb Joseph Beckwith, al mateix temps que cantava en cors parroquials presbiterians El 1890 va entrar al Royal College of Music de Londres per estudiar violí, i allí realitzà les seves primeres composicions, de tipus religiós, per les quals s’interessà l’editorial Novello, que el 1891 li publicà In thee, O Lord L’any 1892 inicià estudis de composició amb Ch Stanford Aviat s’interpretaren en públic altres obres seves, com un quintet de piano, una sonata per a clarinet, o les Five Fantasiestücke per a quartet de corda, totes elles composicions…

Començà associat amb HRepton, especialista en jardins, i construí diverses cases inspirant-se en els cottages i en els estils clàssic i gòtic la seva casa d’East Cowes, 1738 la de Caerhayes, 1818 Protegit pel príncep de Galles, el futur Jordi IV, a Londres urbanitzà el Regent's Park i la Regent Street D’ell és també el Royal Pavillon de Brighton 1815-25