Resultats de la cerca

Llicenciada el 1957 i doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1969, des del 1960 treballà a l’Institut de les Ciències del Mar Professora d’investigació del CSIC, en fou delegada a Catalunya 1984-86 A partir del 1984 participà, d’una manera rellevant, en l’organització de la recerca a l’Antàrtida i collaborà en la installació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l’illa Livingstone, de la qual fou cap del 1989 al 1997, en substitució de l’oceanògraf Antoni Ballester Del 1989 al 1995 dirigí, a Madrid, el Programa Nacional de Investigación Antártica, i…

Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…

El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…

Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La…

Estudià la carrera de nàutica a Barcelona i Cartagena, on es graduà de pilot de derrota 1868 Viatjà per Europa i Amèrica El 1872 fundà a Barcelona un observatori astronòmic i el 1877 el Refugi Naval de Barcelona Fou professor i més tard catedràtic de l’Escola de Nàutica de Barcelona, que dirigí entre el 1900 i el 1918 Fundà la Revista de la Marina 1877 i El Fomento de la Marina 1883 i publicà un gran nombre d’obres, com Navegación corta u ortodrómica  1869, Nuestra marina mercante 1887, Potencialidad naval de España 1899 i Pasado, presente y porvenir del…

Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés 1854, ministre de marina al gabinet del general O'Donnell 1856 i president del consell suprem de guerra i marina 1857

Originària de les costes de Libúrnia, passà a la marina imperial romana, a través de la marina macedònica, vers la segona meitat del s I aC Hom la considera precursora de la galera medieval

Professor titular del departament d’Ecologia, de la Pontificia Universidad Católica de Xile Doctor en biologia marina per la University College de North Wales Regne Unit, 1970 i doctor en ciències per la Universitat de Bangor Regne Unit, 2008 El 1982 fundà i es convertí en el primer director de la Estación Costera de Investigaciones Marinas, a Las Cruces Xile, l’estació de recerca marina de la PUC Considerat el pioner de l’ecologia marina sud-americana, la seva contribució fonamental ha estat en l’estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i…

El 1810 combaté la invasió napoleònica en l’armada anglesa Ingressà en la marina espanyola, i lluità a l’Amèrica del Sud contra els independentistes Exercí diversos càrrecs oficials i fou cap de la comandància de marina de València 1846-50

Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers, ametllers i…