Resultats de la cerca
Es mostren 1183 resultats
Orquestra Municipal de Barcelona
Música
Institució musical fundada el 1944 per l’ajuntament de Barcelona i organitzada per Eduard Toldrà, que en fou director (1944-62), amb molts dels elements de la Banda Municipal de Barcelona.
Ramon Bonell, Ricard Lamote de Grignon i, més tard, Rafael Ferrer en foren sotsdirectors Celebrà regularment sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí, al Palau de la Música Catalana Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom Mort Toldrà, en fou director interí Rafael Ferrer fins que, el 1967, fou dissolta l’orquestra i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona
André-Modeste Grétry
Música
Compositor való.
Estudià a Roma, on conegué l’òpera italiana El 1766 anà a Ginebra i el 1767 a París, on combinà l’estil italià i el francès en òperes còmiques d’èxit Le Huron 1768, Lucile 1769, Zémire et Azor 1773, L’amant jaloux 1778, Ricard Coeur de Lion 1784, Guillaume Tell 1791, etc Escriví també quartets, simfonies i un concert per a flauta i orquestra Escriví unes Mémoires 1789-97
Pere Caffaro i Jaume
Pintura
Pintor.
Estudia a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma 1885-90 i fou deixeble de Joan Mestre i Ricard Anckerman Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmeroli i Sorolla Fou professor d’art a Palma Conreà especialment el retrat, el paisatgisme i la natura morta, encara que algunes esglésies Mallorca, com l’església de Sant Julià de Campos, compten amb murals seus de temàtica religiosa d’excepcional qualitat
Alfred Opisso i Cardona
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959
Lydda
Ciutat
Ciutat antiga de Palestina, corresponent a la Lod actual.
Ja citada a la Bíblia, fou conquerida per Vespasià el 68 dC A la fi del s III fou, amb el nom de Diòspolis, una seu episcopal important Conquerida pels croats el 1099, fou anomenada Sant Jordi de Lydda, perquè era el centre de la devoció a aquest sant Jordi Saladí la devastà el 1191, però fou reedificada per Ricard I Cor de Lleó Finalment perdé importància, després d’haver estat saquejada pels mongols 1221
David Téllez Grange

David Téllez Grange
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTONÀUTICA / MIQUEL MALLAFRÉ
Altres esports nàutics
Pilot de motonàutica.
Vinculat al Club Nàutic de Vilanova, destacà en curses d’embarcacions semirígides Fent parella amb Ricard Masabeu assolí quatre títols mundials en la categoria PR550 2007, 2008, 2009, 2011 En la mateixa categoria, amb l’equip Zodiac-Quer i el mateix company, es proclamà campió d’Europa a Vilanova 2010 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica en les tres categories bronze 2007, plata 2008 i or 2009
Ramon Riu i Dòria
Pintura
Pintor.
Concorregué amb Efecte de pluja a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic Es formà a Llotja 1889-1895, on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona 1903
Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona
Atletisme
Club d’atletisme de Badalona.
Fundat el 1926 a partir de la fusió entre la Societat Gimnàstica de Badalona i el Badalona Club, per a fomentar la pràctica de l’esport en general i, particularment, de l’atletisme En fou primer president Pere Capeta i Suari Té escola d’atletisme i disposa de les pistes municipals d’atletisme Paco Águila Pel club han passat Ricard Pueyo, olímpic a Seül 1988, i els mundialistes Andreu Marín i Francesc Jesús
,
de la Pole
Família noble anglesa, documentada des de William de la Pole (mort el 1366), mercader de Ravensrode.
Els seus descendents foren comtes 1385 i ducs 1448 de Suffolk, adquiriren els drets de la dinastia de York per a reclamar la corona anglesa, pel matrimoni de John de la Pole mort el 1491, segon duc de Suffolk, amb Elisabet, germana d’Eduard IV i de Ricard III, drets que resultaren fatals diversos fills foren exiliats o executats, el darrer dels quals, William de la Pole , morí presoner a la torre de Londres 1539
Numax presenta...
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980, Documental, 105 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Assemblea de Treballadors de Numax FOTOGRAFIA Jaume Peracaula blanc i negre i color, normal MUNTATGE Teresa Font, Josep Maria Aragonès SO Joan Maria Quilis, Toni Belloc INTERPRETACIÓ Walter Cots, Maria Espinosa, Biel Moll, Mario Gas, Víctor Guillén, Rosa Gavín, Carles Lucena, Josep Molina, Ricard Moyà, Vicky Peña, Luli i Marta Peredo, Ricard Pous, Carles Puig Sinopsi Testimoni i anàlisi de la lluita dels treballadors de l’empresa Numax de Barcelona i del fracàs de l’experiència autogestora que se’n seguí Als ingredients propis d’un documental, s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina