Resultats de la cerca
Es mostren 2442 resultats
José Luis Borau Moradell

José Luis Borau Moradell
© SGAE
Cinematografia
Guionista, realitzador, crític cinematogràfic i escriptor aragonès.
Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films — Brandy, el sheriff de Losatumba 1963 i Crimen de doble filo 1964, feu de professor i productor cinematogràfic El seu retorn a la direcció Hay que matar a B , 1973 no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos 1975, que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina 1979 i Río abajo 1984 El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…
Antoni Aguirre
Metge que exercí la medicina a diversos llocs de Catalunya i d’Aragó.
És important la descripció que féu del meteorit que caigué prop del monestir de Sixena el 17 de novembre de 1773
Manuel Abad y Lasierra
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador aragonès.
Fou prior de Meià 1770, primer bisbe d’Eivissa 1783 i, després, bisbe d’Astorga 1787 i arquebisbe de Selímbria El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya Era un reformista gallicanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment del Pallars i la Ribagorça
Blas Pierrard Alcedar
Història
Militar
Militar i republicà.
Després d’intervenir en la primera guerra Carlina, el 1854 prestà suport, ja brigadier, a l’aixecament de Vicálvaro El 1856 fou governador militar de Madrid S'uní a Prim el 1866 i participà en els fets de la caserna de San Gil i després en els del 1867 als Pirineus El 29 de setembre de 1868, passat ja al partit republicà, entrà per la Jonquera cridat per la junta revolucionària de l’Empordà per fer-se càrrec de la insurrecció a Figueres Exaltat, fou diputat a corts constituents del 1869 i mantingué una certa relació amb els republicans intransigents del Principat pel febrer del 1869 fou…
Maria Dolors Cabrera i Heredia de Miranda
Literatura catalana
Escriptora.
Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del Romanticisme
Joan Cabané i Felisart

Joan Cabané i Felisart
Gastronomia
Comunicació
Gastrònom i publicista.
Collaborà en temes gastronòmics, especialment de cuina catalana, al Diario de Barcelona , Destino i El llibre de tothom Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona
Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera
Història
Segona muller (1606) d’Enric d’ Enric d’Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
, duc de Sogorb i de Cardona.
Durant els mesos que precediren la invasió del Principat per les tropes de Felip IV de Castella 1640 féu de mitjancera entre aquest i els catalans, sense èxit, aprofitant la seva posició com a vídua del lloctinent, i es retirà un quant temps al convent de carmelitanes descalces de Barcelona És soterrada a Poblet
Domenico Fancelli
Escultura
Escultor italià.
Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada
Francesc Falgueras
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Jesuïta i llatinista.
És autor de diversos comentaris i de les versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina