Resultats de la cerca

Fill d’un director d’orquestra i de cor, completà la seva educació musical a Bozen el 1794 L’any següent anà a Innsbruck, estudià filosofia i dret i participà en la guerra contra Napoleó Des del 1801 gaudí de la protecció del comte Firmian, i viatjà per Alemanya, on amplià els seus coneixements sobre música amb mestres com Georg Joseph Vogler i Johann Georg Albrechtsberger, entre d’altres Mantingué una gran amistat amb el seu condeixeble Carl Maria von Weber, amb el qual fundà una societat anomenada Harmonische Verein Unió Harmònica, dedicada a difondre la música romàntica El 1813 retornà a l…

Format a la Universitat Laboral, el 1973 passà al Gimnàstic de Tarragona i jugà a tercera divisió Debutà a primera divisió la temporada 1979-80 amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc partits Posteriorment jugà amb l’Hèrcules Club de Futbol 1980-87 i la Unió Esportiva Lleida 1987-88, a segona divisió Exercí de representant de jugadors

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1962-64 procedent del València Davanter centre, ascendí a primera divisió amb el club blanc-i-blau aquella temporada, en què fou el màxim golejador de l’equip amb 8 gols En total disputà 26 partits de Lliga i marcà 10 gols Fou una vegada internacional B

Resident a Barcelona des del 1984, inaugurà el gimnàs Choi Urquinaona l’any 1987 Mestre de setè dan, fou seleccionador català 1987-2007 i estatal 2004 de taekwondo Des del 2007 és directiu de la Federació Catalana de Taekwondo

Fou un campió mundial dels pesos pesants reconegut pels tres combats que protagonitzà amb Muhammad Ali Fou, de fet, l’únic boxejador que aconseguir abatre Ali El 1971 fou reconegut com a campió mundial, títol que perdé el 1973 Fou campió olímpic a Tòquio el 1964

Fou el primer paisatgista important del seu país Després d’un viatge a Europa començà a fer obres de tema fantàstic 1817, que el convertiren en un precursor de la pintura romàntica La seva obra mestra El festí de Baltasar Museu de Boston sembla influïda per John Martin i per Jacques Louis David

Pertanyent a la segona generació romàntica del Risorgimento, esdevingué cèlebre amb la publicació d' Edmenegarda 1841, narració en vers de contingut realista De la seva abundosa producció cal remarcar els poemes històrics i filosòfics Satana e le Grazie 1855, Ariberto 1860, Armando 1868 i sobretot els darrers volums poètics Psiche 1876 i Iside 1878

Es doctorà el 1966 a la Southwestern Medical School de la Universitat de Texas, a Dallas Associat a F M Michael Brown , ingressà al National Institute of Health de Bethseda i, després de treballar a la Universitat de Washington en aspectes genètics de la malaltia coronària, retornà 1972 a la Universitat de Texas on, amb M Brown, estudià els factors genètics que intervenen en el metabolisme del colesterol L’any 1985 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb el seu company

Fou una de les vamps més populars del cinema de la postguerra Participà en The Killers 1946, Pandora and the Flying Dutchman 1952, The Snows of Kilimanjaro 1952 , Mogambo 1953, The barefoot contessa 1954, 55 Days at Peking 1962, Night of the Iguana 1964 premi d’interpretació al festival de Sant Sebastià, Mayerling 1967, Earthquake 1974, The Bluebird 1975 i The Cassandra Crossing 1977

Fou ministre de la guerra 1817-25, vicepresident en les presidències de John Quincy Adams i Andrew Jackson 1825-33 i secretari d’estat 1844-45 Fervent partidari dels drets dels diversos estats davant el poder federal, cercà de mantenir l’equilibri entre els estats esclavistes i antisclavistes Fou defensor del proteccionisme