Resultats de la cerca

Fill de la família noble Rocabertí-Gualbes, estudià a Alcalá, entrà a l’orde dels franciscans observants i fou després professor al collegi de Reus El 1578 passà als caputxins és tingut com a cofundador del convent barceloní Collaborà també en les fundacions de Valls, Perpinyà i Vilafranca, i hi deixà ensems establerta la devoció de les quaranta hores

Davanter centre que jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 1923-27 després d’haver jugat en el Catalunya de les Corts, l’Europa i el Júpiter Posteriorment jugà en el Juventud Asturiana de l’Havana, el Castelló, novament l’Europa i el Vilafranca Disputà tres partits amb la selecció catalana Com a entrenador dirigí, entre d’altres, el Castelló i el Figueres

Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent, on exercí fins el 2006 i en remodelà l’església de Sant Jaume Especialista en heràldica rossellonesa, publicà estudis a les revistes CERCA , Conflent , etc i fou autor de nombroses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent Fou condecorat amb l’Orde de Cavaller de les Palmes Acadèmiques

La seva activitat, ensems amb la de la partida d’Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del segle XVI Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès abril del 1543 juntament amb el seu segon, lo Biscaio , i setze dels seus, tots ells executats a Barcelona el 18 de juliol de 1543

Gernà del dibuixant Antoni Muntañola Collaborà a La Renaixença i Les Quatre Barres de Vilafranca Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Barcelona Fou coautor, amb Enric Prat de la Riba, del manual nacionalista Compendi de doctrina catalanista 1894

Format al CP Tordera, amb el qual debutà en la màxima categoria, la temporada 1991-92 fitxà pel CP Vilafranca Tornà al CP Tordera l’any següent, i culminà la seva carrera esportiva al CP Jonquerenc 1993-95 Guanyà la Copa de la CERS 1986 i fou nomenat millor jugador de la Lliga espanyola la temporada 1985-86 Formà part de la selecció espanyola absoluta

Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, en la qual les quatre colles de la ciutat aixequen castells La Jove de Tarragona aconsegueix per primera vegada el tres de nou amb folre i el pilar, que carreguen en segona ronda, i se sumen així als Minyons de Terrassa i als Castellers de Vilafranca, les dues úniques colles que fins ara havien pogut aixecar-lo

Abat mitrat de Vilafranca del Bierzo, fou nomenat bisbe de Lleida 1819-24 S'oposà fermament al sistema constitucional Detingut com a represàlia per la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís abril del 1823, fou desterrat a Màlaga i després a Tortosa Restablert l’absolutisme, reuní en un volum els seus escrits anticonstitucionals El 1824 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba

El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria No té culte i es troba abandonada

A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…