Resultats de la cerca
Es mostren 4976 resultats
Emerencià Roig i Bofill

Emerencià Roig i Bofill
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890
Josep Joaquim Fabregat
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando 1772, entitat de la qual fou membre Fou també acadèmic de Sant Carles 1781 Director de gravat de l’Academia de México 1786, féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i illustrà llibres, com el Viaje de España , de Ponz
Salvador Soliva
Botànica
Metge i botànic.
Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Academia Médica Matritense Autor de la Disertación sobre el sen de España 1774 i de les Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas en varias plantas 1787-90 Ruiz i Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes
Antoni Sala i Domènech
Apotecari.
Probablement, fill de Francesc Sala Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1776, hi presentà diverses memòries, però només en fou publicada la titulada Memoria sobre el árnica de los montes 1786 Fou corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, i dirigí un quant temps el jardí de l’Acadèmia 1804
Mihailo Vukdragovic
Música
Compositor i director iugoslau.
Estudià a Belgrad i al Conservatori de Praga, on es graduà l’any 1927 Exercí de director de cor i de director musical amb les orquestres de K Stankovic, de l’Òpera de Zagreb i de Belgrad, i també a la seva escola de música Ensenyà direcció a l’Acadèmia de Música de Belgrad, institució de la qual fou rector en 1947-52 Dirigí també l’Acadèmia de les Arts de Belgrad 1957-59 Fou responsable de programes musicals de la Ràdio de Belgrad i membre de l’Acadèmia Sèrbia A part de la seva activitat com a director musical, realitzà importants aportacions…
Leandre Serrallach i Mas
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica…
Franjo Rački
Historiografia
Historiador i patriota croat.
Cap del partit nacionalista croat 1880, amb el bisbe JJ Strossmayer fundà l’Acadèmia iugoslava de Zagreb, de la qual fou primer president Després de l’estudi sobre els apòstols eslaus Ciril i Metodi 1857-59 estudià el nacionalisme dels eslaus meridionals del s XII al XV i publicà nombrosos treballs a les actes de l’Acadèmia
Francesc Folc i Cardona
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles Fou especialment actiu entre el 1752 i el 1792 El 1787 fou fet director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia Sobresortí com a retratista retrats del comte de Floridablanca, de Baltasar Lapuente, del marquès de Cogolludo, etc Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella Múrcia
Ignasi Muntaner
Metge.
Fou membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi collaborà activament com a director 1766-71 i 1773-77 i revisor 1777-98 de la secció d’òptica Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges 1770 precursores de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Accademia del Disegno
Institució fundada el 1563 a Florència per iniciativa de Vasari juntament amb un grup d’artistes, sota la protecció de Cosimo I de Medici.
És considerada la primera acadèmia d’art regularment constituïda i legalment reconeguda Tingué atribucions que excedien el simple ensenyament, com la tutela del patrimoni artístic i una funció consultiva A partir del 1706 organitzà exposi cions de pintura Membres importants de l’acadèmia foren Niccolini, Paul Delaroche, Marià Fortuny, Gérard, Ingres, Bertel Thorvaldsen, Viollet-le-Duc, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina