Resultats de la cerca

Fou fundat el 1919 amb el nom de Campdevanolense Futbol Club i el 1924 adoptà el nom actual en fusionar-se amb el Club de Futbol Europa El seu terreny de joc era el camp de la Farga Casanova La temporada 1948-49 ascendí per primer cop a primera territorial i s’hi mantingué fins a la temporada 1955-56 S’entrena al camp municipal

Conjuntament amb la constant de Von Karman determinen l’expressió del perfil logarítmic d’augment del vent amb l’altura Com més gran és l’aspresa d’un terreny, més gran resulta la longitud de rugositat, la qual adopta valors de l’ordre de 0,0001 m per a una superfície aquosa en calma, fins a valors de l’ordre de 10 a 100 m en zones de muntanya molt escarpades

Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

Autodidacte, entre el 1948 i el 1959 collaborà en l’orquestra de Lionel Hampton Posteriorment, actuà sobretot com a líder de petits grups i traslladà alguns elements de l’estil de JColtrane a la guitarra Els darrers anys de la seva vida adoptà una direcció més comercial Dotat d’un gran sentit del swing , posseïa una tècnica original, basada en l’atac de les cordes amb el polze

Els seus antecedents són l’obra crítica d’Alex Viany, pròxima al neorealisme, i els films de Nelson Pereira dos Santos Definit teòricament pel manifest A estética da fome de Glauber Rocha com un cinema del Tercer Món, popular, revolucionari, que adopta postures radicals i anticolonials Els autors més importants del moviment han estat G Rocha, Nelson Pereira dos Santos , Roberto Santos i Rui Guerra, entre d’altres

El Consell de la Unió Europea adoptà l’any 1998 un codi de conducta en aquest sentit que afecta tots els estats membres, si bé el document no era vinculant jurídicament D’altra banda, hi ha actualment molts moviments socials que fan campanya per tal que els Estats Units adoptin un codi d’aquestes característiques, i diversos premis Nobel de la pau han impulsat una iniciativa similar a escala internacional

Aquest concepte, que no implica una conciliació en el terreny ideològic, nasqué per minvar la tensió existent entre la Unió Soviètica i els estats de sistema econòmic capitalista, arran de la guerra freda, de l’aparició de les armes nuclears i de la creació consegüent d’un equilibri internacional bastit damunt el terror També la Xina comunista, que a la primeria atacà el revisionisme soviètic, adoptà aquesta actitud des del 1971

Apareix generalment els mesos d’hivern i adopta dues formes diferents, una de diftèrica, i una altra de variolosa, abans considerades com dues malalties independents En la diftèrica, més freqüent i més perillosa, apareixen conjuntivitis i falses membranes a les mucositats de la gola, que en desprendre's deixen una ulceració i dificulten la deglució En la forma virulosa es formen nòduls al cap, a la cresta i a les barbelleres

Publicació que nasqué amb la voluntat de documentar les performances , dirigida per Linda Frye Burnham als Estats Units i editada en anglès El primer número aparegué al febrer del 1978 A partir del número 27, adoptà el subtítol A Quarterly Magazine for the New Arts Audience i amplià progressivament l’espectre de manifestacions artístiques que incloïa El darrer número aparegut és el 75, a la primavera del 1997