Resultats de la cerca
Es mostren 8245 resultats
Mare de Déu del Claustre
Escultura
Imatge de pedra venerada en una capella de la catedral de Solsona, obra de l’escultor Gilabert (s XII).
Segons la tradició, fou descoberta al s XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo
forte-piano
Música
Nom que rebé el gravecembalo col piano e forte (és a dir, ‘clavicèmbal que pot sonar suaument o amb força’), instrument creat al principi del segle XVIII per Bartolomeo Cristofori i que, perfeccionat, és l’actual piano.
L’ús de martellets recoberts de feltre que percudien les cordes de l’instrument, combinant amb el dels apagadors , permetia aquesta gradació d’intensitat sonora, impossible amb els instruments de tecla d’aleshores Avui hom indica amb aquest nom els pianos del segle XVIII
Violant I de Montferrat
Història
Emperadriu de Bizanci i marquesa de Montferrat (1305-06).
Filla del marquès Guillem VII, succeí el seu germà Joan I, i al cap d’un any renuncià el marquesat a favor del seu fill Teodor I El 1287 es casà amb l’emperador Andrònic II, i des d’aleshores adoptà el nom d' Irene
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
Ega
Riu
Riu del País Basc, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (80 km).
De règim pluvial oceànic, neix a la serralada Cantàbrica, d’on es dirigeix cap a l’est, seguint una vall estreta i fonda fins a Estella, on rep l’Urenderra Des d’aleshores agafa la direcció sud i s’encaixa en els materials tous de l’Oligocè
Jordi Masferrer Puig

Jordi Masferrer Puig (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / ALBERTO SEGOVIA
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Es formà al Joventut de Badalona, en el qual jugà fins el 1954 Aleshores s’incorporà al Futbol Club Barcelona i el 1957 retornà a Badalona Finalment, l’any 1960 fitxà per l’Orillo Verde de Sabadell Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta
hi
Gramàtica
Forma que, en el català del Principat, pren el pronom li quan concorre amb el, la, els o les.
Aleshores hom canvia l’ordre dels pronoms talment, que el de cosa precedeix el de persona Al País Valencià, però, hom manté la forma li i l’ordre normal dels pronoms També, en el llenguatge colloquial, forma del mateix pronom li , quan concorre amb el pronom en
cost mitjà
Economia
Cost per unitat de producte, determinat pel cost mitjà fix (CMF) (que minva a mesura que la producció augmenta) i pel cost mitjà variable (CMV) (que pot romandre constant o bé oscil·lar segons les variacions de la producció i les condicions tècniques).
També és anomenat cost unitari Hom accepta, en teoria econòmica, que la corba del cost mitjà total baixarà en un primer interval i el mínim correspondrà al punt en què aquesta corba sigui tallada per la dels costs marginals a partir d’aleshores la corba serà creixent
Abū Ḥafṣ ‘Umar al-Hintātī
Història
Militar
Cap militar andalusí que dirigí la revolta de Còrdova del 814.
Derrotat per l’emir al-Ḥakam I, fugí a Alexandria i es dedicà a la pirateria fins que fou expulsat pels abbàssides Passà aleshores a Creta, en foragità els bizantins 827 i hi construí la fortalesa d’al-Handaq, d’on procedeix l’actual ciutat de Càndia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina