Resultats de la cerca
Es mostren 1155 resultats
Guillem Moragues i Rullan
Història
Política
Polític.
Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear
Íñigo López de Mendoza y Mendoza
Història
Tercer marquès de Mondéjar (1566), gran d’Espanya i comte de Tendilla.
Fou capità general del regne de Granada i ambaixador a Roma Lloctinent general de València 1572-75, es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers Virrei de Nàpols 1575-79, hagué de combatre el bandoler Marco Berardo, que s’havia erigit en rei de la Campània Per la seva política, s’enemistà amb el cardenal Granvela, antecessor seu en el càrrec, i amb el comandant general de les forces d’Itàlia, Joan d’Àustria, aleshores a Nàpols
Antonio del Valle
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions
José de Antequera y Castro
Dret
Administrador hispanoamericà.
Fou oïdor de l’audiència de Panamà Enviat al Paraguai per tal de resoldre les diferències entre els indis i el governador d’Asunción, Diego de los Reyes Balmaseda, destituí aquest No tardà a adherir-se a les posicions dels criolls expulsà els jesuïtes d’Asunción i intentà d’acabar amb llurs missions i amb el repartiment dels indis en mitas La seva rebellió fou finalment esclafada per les milícies dirigides per Bruno de Zabala Antequera fou condemnat a mort i morí en un aldarull que es produí quan l’anaven a ajusticiar
Fèlix Ferràs
Història del dret
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius
,
Joan Llabrés i Bernal
Historiografia catalana
Historiador.
Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Llicenciat en filosofia i lletres 1921 i en dret 1936, ingressà en el cos tècnic de Governació 1928 i, durant vint-i-un anys, ocupà el càrrec de secretari general del Govern Civil de les Balears Fou professor excedent de l’Institut Assessor de Marina de districte, professor de l’Escola Nàutica, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca, bibliotecari del Círculo Mallorquín, i, en el Congrés Arqueològic Nacional celebrat a Saragossa, representà la Comissió Provincial de Monuments i l’Acadèmia…
decrets de Nova Planta

decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…
Clausura del diari ""Egin’’
El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón ordena la clausura cautelar del diari basc ""Egin’’ i de l’emissora de ràdio Egin Irratia Després d’un registre policíac fet a la seu del diari, són arrestats deu antics dirigents d’Orain, l’empresa editora del diari i de l’emissora, i el seu actual administrador, sota l’acusació de pertànyer a una banda armada o collaborar-hi Segons Garzón, la documentació requisada mostra indicis que ""Egin’’ formava part de la xarxa de finançament d’ETA L’endemà mateix, l’equip d’""Egin’’ treu al carrer un nou diari, ""Euskadi Información’’
El Partit Popular diposita una fiança milionària pel "cas Bárcenas"
El Partit Popular PP entrega al jutge la fiança com a responsable civil subsidiari de la presumpta caixa B del partit, que presenta en forma d’aval El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va dictar el 23 de maig una fiança d’1,2 milions d’euros pel "cas Bárcenas" De la Mata inicialment va demanar la fiança directament als extresorers Luis Bárcenas 8,9 milions, Álvaro Lapuerta 8,9 i Cristóbal Páez 7,4, els quals no la van satisfer De la Mata tampoc no va respondre al recurs interposat pel PP el dia 26 sobre la fiança
Llibertat per als principals implicats del cas UCIFA
Una cadena de televisió informa que el passat mes d’agost un jutge militar va ordenar la posada en llibertat dels principals implicats del cas UCIFA, tres alts comandaments de la Guàrdia Civil empresonats per pagar confidents amb droga comissada Els condemnats, amb penes de vuit anys de reclusió, havien entrat a la presó d’Alcalá de Henares el passat gener, després que el Tribunal Suprem ratifiqués les condemnes dictades el 1997 El 20 de setembre l’Audiència Nacional revoca la concessió del tercer grau penitenciari als condemnats i decideix que a partir d’ara compleixin la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina